diumenge, 10 de febrer del 2013

En Lluis "de la Parra"


En la mort d’en Lluis Soler, conegut per tots els banyolins com en Suvet o en Lluis de La Parra, vaig escriure un article a Revista de Banyoles. En transcric alguns fragments en els que comento algunes coses referents a les sevas actuacions teatrals: “En Lluis portava a les venes el món de l’espectacle del circ ja des de jovenet, quan a casa seva escoltava les converses dels artistes de circ que s’aplegaven al voltant de les taules de l’hostal de La Parra. Allí aprengué moltes coses d’aquells artstes que entre sessions dels circs fermats a la plaça de Les Rodes, anaven descapdellant anècdotes a l’hostal. Aplegà acudits i estrategemes que més endavant portà a l’escenari per complaure a centenars de nens i nenes que gaudien de debó amb les seves actuacions, amb  imitacions i sorprenents i desconcertants números de màgia.

Tambe fruïren els turistes dels càmpings quan en Lluis organitzava cada any unes Noches del Turista i diversos espectacles amb el nom de Torbellino... que durant els anys seixanta retornaven succesivament portant a vegades nous elements que ell havia “descobert”: nois i noies, treballadors de la fàbrica de Les Saques que amb angoixa i il.lusió trepitjaven per primera vegada les taules esceniques. Ell mateix fou un obrer actiu quan pujà damunt de l’escenari del Catòlics enfilant-se per les bastides i fent-se càrrec del quadre el.lèctric de la lluminotècnia de La Passió i per arranjar amb els tècnics els problemes de les màquines de fer còrrer núvols o d’emetre raigs lluminosos en el ciclorama, sempre corrent per tenir-ho tot a punt, com en Els Pastorets havia de tenir amanits els trucs més compromesos de la sarsuela nadalenca. Home inquiet i temperemental, no en tingué prou d’ésser un tècnic, eficaç en tota la maquinària teatral, sinó que també provà sort en la interpretació en obres de teatre, que com gairebé tots els aficionats comencen en Els Pastorets. Interpretà l’alcalde Borrego i impregnà en els seus tipus una certa parsimònia, que gairebé podria dir que n’era com un relaxe pel seu temperament inquiet. Havíem representat junts la parella de pastors, Bato i Borrego, i puc assegurar que durant setmanes el seu cap no parava per introduïr nous enginys de la seva feconda imaginació

En una certa època d’immobilització teatral formà el grup Amics del Teatre, encoratjant-se en interpretar papers dramàtics, d’entre els que destacaria en els de les obres Foc nou, d’Ignasi iglésias i Els comdemnats, de Baltasar Porcel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada