"Massa temps sense piano"

A l’any 1982 estrenàrem Massa temps sense piano. Jaume Farriol fou qui escriví en la seva crítica a Revista de Banyoles: “El Grup de Teatre havia viscut “massa temps sense piano”. Havia fet un teatre amable, divertit, sense cap mena de complicació ideològica (...) Sense cap menyspreu per obres com Els corders de Blanes o L’orgull del gec, era necessari un cop de timó –“paraula de Tarradellas”- per assolir altres cotes teatrals de més envergadura. I el cop de timó s’ha donat. Massa temps sense piano és una obra difícil... per la complicació del muntatge i la gens fàcil simbiosi entre la profunditat del text i l’esperpèntica acció que l’embolcalla. El Grup de Teatre ha assolit, amb aquesta obra, una de les fites més importants de la seva important trajectòria... Tant l’obra, com la interpretació, com el muntatge teatral, han assolit tots els objectius imaginables: han comunicat l’idea al públic, li han transmés un missatge, l’han captivat. I l’han divertit”.

Després d’esmentar la interpretació de cada un dels actors, Jaume Farriol diu: “I deixo per al final en Joan Olivas. A l’hora de fer la crítica de la seva actuació, hom sent una certa perplexitat. Olivas ha convertit en Joan Mut en l’Harpo dels germans Marx, en una interpretació que es pot qualificar d’absolutament magistral. Voleu que escrigui la paraula?. Doncs, l’escriuré: genial. Més que provocar la rialla del públic, l’ha arrancat. L’ha sacsejat amb els seus gags, l’ha dominat amb una soltura i “savor faire” excepcionals. I, malgrat tot, un es pregunta si era ben bé això el que l’obra demanava. En Joan Mut era un dels personatges que podien provocar més el públic; fer-lo riure i fer-lo pensar. Possiblement, en la versió de Joan Olivas, tot es queda en el riure. De totes formes, repeteixo, la interpretació ha estat excepcional.

I no cal dir que el muntatge ha estat impecable. Professional. S’endevina darrera les cortines i focus una quantitat indeterminable de Tubert’s. La saga des Tubert comença a ser un fet a tenir en compte en el panorama teatral de Banyoles”.