Dècada anys 60 (XLIII)

Els professionals (II)

 

Una altra comèdia de Muntañola es va representar una nit de festa major al teatre Victoria. La Companyia del Talía de Barcelona va deixar un dia de representació a la Ciutat Comtal per desplaçar-se a la nostra ciutat. Això no passava gaire sovint. La comèdia era Ja tenim 600. I, evidentment, en l’època en que tothom procurava aconseguir el seu primer cotxe 600 , tots els sis-centers banyolins i comarcans van omplir el teatre. El mateix dia, en el Catòlics, una improvisada Companyia barcelonina actuava en el drama d’Avel.lí Artís, Seny, amor, amo i senyor, amb Maria Dolors Busquets, l’actriu que va fer la Marta de Terra baixa amb Màrius Cabré. Que la Companyia era improvisada es notava en la interpretació conjunta on en tots moments els actuants estaven pendents de l’apuntador.

El més notable de l’estiu del 66 va ser en una nit de juliol al Victoria. Es presentava Núria Espert amb la seva Companyia, Premio Nacional de Teatro, quins oferiren l’obra d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha en una representació molt digna que agradà generalment a tots els espectadors que mig ompliren el local per escoltar la veu de la tràgica actriu que portava a més a més un Rafael Arcos televisiu i una joveneta i prometedora Àngels Moll, dirigits pel marit de l’Espert, Armando Moreno. El meu interés per parlar amb la famosa actriu es va veure espatllat per la gran xerrada que va tenir un cop acabada la funció de nit amb el notari banyolí sr. Antonio Sauras, home de bona llàvia i conversa fàcil i plaent . No va ser fins l’any següent quan en un descans del rodatge de la pel.licula Laia a Cornellà del Terri vam poder conservar plàcidament amb l’actriu en una entrevista per a la revista Horizontes..

L’estiu del 67 va ser molt animat. Vam veure l’actriu Anna Maria Barbany en una comèdia de Jaume Picas – escriptor que coneixíem per haver-lo convidat a la presentació d’una pel.licula de Vittorio de Sica en una sessió de Cine Club Banyoles al cinema Victoria-. La protagonista de la comèdia La innocència jeu en el sofà era una Barbany eixerida, una xateta de 20 anys que ens va dir que després de la gira teatral es casaria amb el gerent de la Companyia, Joan Serrat. Aquesta noieta ja feia televisió, però encara no era prou coneguda. Vam desitjar-li un feliç matrimoni.

En aquells moments, una de les primeres actrius del teatre català era Paquita Ferràndiz. L’havíem vist actuar moltes vegades a Banyoles, però mai en un personatge caricaturitzat com el que va fer en la comèdia de Joaquim Muntañola, Ja venen els russos. Bona actriu la Ferràndiz. Li vaig recordar  quan va venir per primera vegada a Banyoles fent de “damita joven” en la Companyia de Maria Fernández Ladrón de Guevara amb el gran èxit de públic La madre guapa, d’Adolfo Torrado. Evidentment que havia plogut molt d’aleshores ençà i l’actriu comptava els seus passos pels escenaris catalans. Fins i tot, com algunes altres, havia fet les seves escapades figurant com a primera actriu de la Companyia d’Alejandro Ulloa al Broadway de Nova York.

A la Companyia de la Barbany hi actuava Pedro Van Leyva i quan va sortir a escena de seguit el vaig reconèixer. No sé perquè es va canviar el nom. Era Pere Gili, que ens havia fet suar molt en el muntatge de Cançó d’amor i de guerra en les IV Nits d’Art que no van servir de res ja que a mig acte va ploure a bots i a barrals. Pere Gili, després de passar per la direcció i interpretació estrenaria dintre poc una comèdia escrita per ell en gira per tot Catalunya. Mentrestant, aquell home, molt actiu, seguia fent sarsueles i es proposava tornar a Banyoles per fer el muntatge de La del manojo de rosas i La Dolorosa que la Companyia de Joan Gual representaria en el barri de Sant Martirià, amb la seva filla, la també actriu, Núria Gili, escotorida tiple sarsuelera. La sarsuela sempre ha agradat molt al públic, i aquesta de La del manojo de rosas es va representar moltes vegades a Banyoles. Fins i tot els sabaters i curtidors en la seva festa patronal van contractar la Companyia Ases Líricos, amb Joan Gual de primera figura per cantar la sarsuela de Sorozóbal.