Dècada anys 70 - Any 1971

LA DESCONEGUDA “VENTAFOCS” DE FOLH I TORRES

.

(Març 1971.- Crònica a la revista “Horizontes”)

Els infants banyolins no coneixen La Ventafocs de Folch i Torres. Ni cap jove ni persona de maduresa, dels que foren infants en els últims trenta anys us sabrà donar raó dels espectacles per a infants de Josep M.Folch i Torres. Jo encara l’havia arribat a aconseguir. Recordo que de petit anava a la ferreteria de Can Saguer a comprar El Patufet i L’Esquitx i m’entusiasmava llegir les Pàgines viscudes. També al centre Parroquial – el d’abans de la guerra- on m’hi embadalia amb les projeccions de Les aventures d’en Massagran, i les d’en Pere Fi, que mossèn Constans ens explicava sobre els gravats d’en Junceda. Un dia em vaig posar a llegir obres de teatre i les d’en Folch i Torres m’entusiasmaven. Llegia molt aleshores i m’assavantava que arreu dels escenaris del nostre país Els Pastorets i La Ventafocs aconseguien centenars de representacions. Jo no ho recordo, però diuen que Els Pastorets d’en Folch i Torres s’arribaren a representar a Banyoles i sembla que no obtingueren gaire éxit. Estem molt acostumats als d’Olot nosaltres.

 En quant a La Ventafocs no us puc assegurar si abans de la guerra s’arribà a estrenar, però si que us poc dir que a l’any 1942, la  Companyia de l’actriu Elvira Jofre la presentà al Mercantil. Aleshores encara no deixaven representar teatre català, i per aquest motiu, La Ventafocs es convertí en La pobre Cenicienta. La vaig anar a veure perquè Elvira Jofre era llavors l’actriu de moda i la seva veu era molt coneguda pels doblatges de les pel.licules de la Metro. Tancant els ulls et donava la impressió que escoltaves a Greer Garson o Mirna Loy. A més, calia anar-la a veure, puix la Jofre havia vingut a reforçar els aficionats banyolins en una representació de Don Juan Tenorio, de Zorrilla,  obra en la que hi vaig debutar com a “curioso embozado”, i vaig poder aconseguir veure com Don Juan (l’actor banyolí Antoni Visa) aixecava l’actriu, que evidentment, feia de Doña Inés i com se l’emportava a pes de braços, esbufegant per entre bastidors.

Fora d’aquella representació castellana de La Ventafocs, l’obra de Folch i Torres segueix inèdita, puix cap Companyia s’atrevia a representar-la, degut a les grans despeses que ocasionava el muntatge. Els aficionats no ens atrevíem tampoc a muntar-la, i amb Folch i Torres arribariem, tot el més, a la Julieta, filla única.

 Ara, un grup jove, amb la col.laboració d’alguns ja veterans, portaran a terme la representació de La Ventafocs. Crec que val la pena de conèixer aquesta Ventafocs nostrada, espurnejant de gràcia i plena de sentiment. Els infants, i els que no ho som, que coneixen solament “La Cenicienta” del “cuento” de l’escombra lligada al llibre, i també la versió cinematogràfica de Walt Disney, em sembla que quedaran sorpresos de veure una obra d’una eficàcia i una exemplaritat excepcional. El Grup que la posarà a escena són els “Amics del Teatre” que aquesta temporada es proposen fer ressorgir el teatre per a infants. Per a ells va el nostre aplaudiment avançat, pel fet de fer conèixer als infants de Banyoles la desconeguda Ventafocs catalana, i pel fet de dedicar la representació com a homenatge al gran conreador de teatre infantil, Josep Maria Folch i Torres, a l’amic de la infància de molts banyolins que aprengueren a llegir el català a les Pàgines Viscudes d’ El Patufet”.