LECTURES EN
ELS ANYS QUARANTA (II)
Les lectures que m’atreien més en aquella dècada
dels anys quaranta eren les obres de teatre, i em vaig fer un tip de
llegir les comèdies de Carlos Arniches i de Pedro Muñoz Seca.
Des que vaig veure actuar a Paco Melgares en el teatre Mercantil en
l’obra La pluma verde, de Muñoz Seca i La casa de Quirós,
d’Arniches, em vingué la dèria de comprar obres d’aquests autors. Anys a venir
havia de llegir en una revista de teatre
(que compràvem repartint-nos-la cada mes amb en Miquel Blanch i l’Isidre
Oliveras) potser la millor obra d’Arniches, Los caciques. I
tanmateix vaig debutar en el teatre del Catòlics del carrer de
l’Abeurador representant l’obra Trampa
y cartón, de Muñoz Seca.
De Pedro Muñoz Seca m’entusiasmà la lectura de La
mala uva, obra que vaig llegir i rellegir infinitat de vegades fins al punt d’engrescar-me a traduir-la al
català capgirant una mica el tema i
ambientant-la en l’entorn banyolí. Vaig inventar-me l’acció en una masia de
l’altre costat d’estany. Fa poc en els meus arxius he trobat aquest desenrranjament
i he vist que, en certa manera vaig
escriure alguna cosa original en descriure l’acció com si els espectadors
fossin dintre una barca a l’estany desembarcant davant la masia. Fantasies meves
que em feren passar bones estones. Vaig posar-hi per títol L’esbandida,
significatiu de fer que se’n vagi una cosa que fa nosa, en aquest cas un grup
de gent que s’infiltra amb mentides a la casa del protagonista que té molt mal
geni. Si tinc temps la rellegiré per
esbandir-me una mica el cap.
ESCRIPTORS TOLERATS.- De llibres
catalans, en la postguerra no en podíem
llegir gaire. A les aparadors de les llibreries només hi havia
llibres d’autors espanyols. Vam llegir-ne molts, així com traduccions d’obres
estrangeres. Hi havia llibres d’escriptors tolerats que en aquells anys es van
fer imprescindibles i que avui estan pràcticament en els llimbs literaris. En
una bona biblioteca, entre dotzenes de llibres escollits, no hi podien faltar
algunes obres de Vicki Baum, i una obra de necessària lectura com era Estación
Victoria, de Cecil Roberts. L’hongarès Lajos Zilahy també tenia èxit entre
els pocs lectors que hi havia a la nostra ciutat. Louis Bromfield va ser un
dels escriptors que va arrassar més amb Vinieron las lluvias i no diguem
Rebeca i Posada jamaica, de Daphne de Maurier, novel.les
consagrades pel cinema en ésser realitzades per Alfred Hitchock. Climas,
d’André Maurois també es llegia així com les obres de Stephan Zweig que per
aquell temps es va suicidar i els diaris ni en varen parlar. Sembla que aquest
escriptor no va suportar la guerra i la destrucció d’Europa i es va matar amb
la seva dona el 1942
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada