dimarts, 6 de maig del 2014

Dècada anys 70 - Any 1975


ESTRICTA VIGILÀNCIA- L’ESTRENA

(Comentari crític a revista “Horizontes”)

 

  No eren més d’un centenar de persones al teatre Victòria la nit en que es representà l’obra de Jean Genet pel Grup del TEI. La representació començà a les onze, i a les dotze s’acabava amb uns bons aplaudiments del públic encetats per la gravació magnetofònica. Per primera vegada s’escenificava una obra d’un autor maleït  com Genet, una obra en la que el mateix autor havia dit: “M’agradaria que aquesta peça no fos representada mai”. Potser té raó Genet. És molt repel.lent la visió d’aquest món de marginats que ell ha viscut. Tant, que fins i tot algun espectador no resistí pas l’hora de durada. Però potser té més raó Genet d’apartar-la de l’escena perquè ha capit que no és peça per a representar puix no pot entusiasmar a molta gent. A  nosaltres ens ha deixat indiferents, tot i que no hem deixat d’admirar el treball esgotador dels tres actors del T.E.I., en Martirià Coll, en Xavier Barrull i en Xavier Pagès, així com l’escenografia de Lluis Vilà, realitzada amb plàstics transparents dins una caixa que dòna una estranya sensació de presó flotant.

   Els aplaudiments no escassejaren quan s’apagaren els llums pels pobres desgraciats i oprimits caràcters de Genet. Quan s’encengueren novament, aquells tres personatges, drets, saludant al públic, no semblaven pas les mateixes persones, ja no eren aquells estranys miserables, tipus rebutjats per la societat que durant una hora justa havíem vist arrossegar-se per terra privats de tota llibertat. Aleshores eren els tres actors que acabaven de viure l’experiència d’una representació de teatre gairebé “underground” i que ara adreçaven la testa novament vers una altra fita potser més remarcable. Jaló d’un camí on poden retrobar el veritable teatre que tots recordem haver-los-hi vist representar l’any 1969 en “Calígula”, la més important obra del T.E.I. i que està a quatre passes de la iniciada primavera. El nom del nou retrobament és fàcil de recordar: Macbeth, de Shakespeare, en versió catalana. Esperem que s’adrecin i sàpiguen caminar ben drets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada