Dècada anys 70 - Any 1977

Vent de garbí i una mica de por. L’estrena

 

  Contemplant VENT DE GARBÍ I UNA MICA DE POR representada en el Cercle de Catòlics per l’Agrupació A.A.T. (Amics del Teatre) de Banyoles, l’espectador s’adona a mesura que va transcorrent l’acció que està davant d’una obra valuosa de gran maduresa literària. No és res d’estrany que s’hagi qualificat aquesta obra de Maria Aurèlia Capmany com “una de les més importants del teatre català modern”, puix és una peça en la que l’autora obre un nou camí de realisme èpic, però empeltat en la línia que podríem anomenar catalana. Introduïnt  tipus que semblen extrets del sainet català, M.A. Capmany fa una dura crítica de la burgesia catalana en els tres moments crucials de la seva història, 1909, 1936 i 1964. La barreja de cançons populars, dades històriques i el to de farsa realcen una obra cabdal molt representativa d’un moment i d’unes circumstàncies. I també,  sobretot l’obra ofereix noves possibilitats, estètiques i ètiques, per el teatre realista català.

  Així ho ha comprés el grup de jovent de la A.A.T. els quals han realitzat un muntatge col.lectiu de direcció digne d’admirar. Amb tot i els seus defectes, visibles sobretot en les abundants retencions de paraules que deixaven turmentosos espais morts, la representació de l’obra, dificultosa, costeruda per la conjunció rítmica de l’extens repartiment, ha posseït abundància de moments ben encertats i sorprenents com en les intervencions dels fragments musicals en les que Joan Solana ens ha sorprès amb les seves dots extraordinàries d’animador com en l’escena del ball “El Continental” del film d’Astaire-Rogers “La alegre divorciada”, o en les populars del xicot escombriaire.

  En el llarg repartiment sobresurt especialment Joan Solana, i han entrat be en els personatges en Jordi Domènech en un “Don Paco”graciós per les seves reiterades respostes, Miquel Torrent, Xavier Feliu i Jesús Bramon. Han intervigut també Dolors Cels, Josep Sanchez, Mercè Coll, Montserrat Grau, Mani Cunill, Maria Gracia Vilarnau, Roser Coll, Anton Figueras i Josep Coll. El muntatge audiovisual anà a càrrec de Lluis Ametller i Jaume Ribera; de la decoració i espai escènic se’n cuidà Josep Oliver i els arranjaments musicals foren obra de Josep Font. Tots han realitzat un meritable treball digne d’aplaudiment.

  Creiem que aquest important esforç de l’A,T.T. de donar-nos a conèixer l’excel.lent obra de la Capmany no hauria de passar desapercebut, i s’hauria de tenir en compte sobretot de que no s’escorrís a l’arxiu de l’abandonament. És una obra per a tenir-la curosament guardada a l’espera de que en un dia de demà torni a l’escenari amb tota la cura de detalls que són necessaris.

  Potser amb l’ajuda i col.laboració de nous aficionats, o els mateixos, matisats els seus personatges, es podria gaudir d’una “representació” que per a Banyoles fos un rellevant retorn al teatre curosament executat.

  Si “Vent de garbí i una mica de por” ha estat, com diuen els programes, “una obra per a somriure i per a reflexionar, pensar, judicar i criticar, tots junts, espectadors i actors”, hem d’esperar que ho pugui ser també en un futur, esperançats amb una bona unió dels aficionats banyolins.

(Galat a la revista “Horizontes”, num. 497).