Dècada anys 70 - Any 1975

TEATRE INDEPENDENT. ESTRICTA VIGILÀNCIA

 

BANYOLES, VISITA OBLIGADA.- Divendres, dia 7 de febrer. Teatre Victòria. “Febrer Jove, 75” programa l reaparació a Banyoles de “Teatre Independent” amb l’obra “Estricta vigilància”, de Jean Genet. El muntatge es preparà a Palamós on va ser-hi estrenat. Ha passat per Olot, Roses, Girona i Palafrugell. Bona acollida de públic. Molta polèmica. Opinions per a tots els gustos i per a triar. Una única opció unànime: una cosa nova, molt treballada i ben presentada. Dos banyolins, Martirià Coll i Lluis Vilà, peces importants en aquesta aventura. Ells tenen la paraula:

  MARTIRIÀ COLL. L’obra és una successió de cerimònies amb els personatges desproporcionats, actituds violentes i molta mobilitat, alternant amb escenes lentes per a donar-li el contrast que vol traduir Genet en tota la seva obra. El teatre de Genet és un teatre de ritus i cerimònies. Teatre amb un sentit profund del religiós. Els personatges de Genet sempre són trets del món dels marginats: criminals, lladres, criades, negres... en definitiva el seu món real. Presenta, però, tots aquests personatges d’una manera irreal, com si les obres es desenrotllessin en somnis. Esdevé un món deforme que posseeix violents i cruents similituds amb el món actual.

  LLUIS VILÀ. L’obra de Genet ens vol mostrar una capada marginació, en denúncia contra una societat que ell acusa de culpable. El muntatge ens ha permés estructurar un doble estatge. L’escena és en primer terme un trapezi, que en dóna a entendre el món exterior del qual s’allunya i en el que al mateix temps rellisca per caure-hi, un segon terme presentat per una caixa de 3X2X2, on els actors es mouen, mancats de llibertat. Aquesta caixa té un fons, configurant un recinte molt més incoherent, amb un caire de nebulosa, inseguretat i duresa que reflecteix la circumstància natural on l’acció transcorre. Tot aquest muntatge s’ha realitzat amb plàstics transparents, intentant servir les intencions de l’autor i director.

MARTIRIÀ COLL. Per a “Teatre Independent”, Banyoles sempre és una cita obligada, però no la única. Per a mi, personalment és una representació especial, encara que quan estic dalt l’escenari no m’aturo pas a pensar si em trobo a Banyoles o en un altre lloc. De tota manera, això no deixen de ser suposicions ja que fa molt de temps que no he pujat en cap escenari de Banyoles; concretament des de l’any 1969 amb “Calígula”.

  LLUIS VILÀ. He fet aquesta escenografia amb “TeatreIndependent” perquè se’m va proposar i ho vaig creure interessant. De tota manera no és una col.laboració aïllada. Tenim d’altres projectes en comú molt ambiciosos, algun d’ells aviat es farà públic, i ja hi estem treballant. “Teatre Independent” no em planteja cap problema de compatibilitat sinó tot al contrari.

  MARTIRIÀ COLL. “Teatre Independent” ja no és un grup de Banyoles, perquè ha agafat un caire provincial, però jo sí que en sóc i m’he preocupat de que tota la província se n´’assabentés. Ho he aconseguit. Potser aquí és l’únic lloc que s’intenta oblidar. Banyoles ha estat sempre al davant de tot en tot. Ha marcat el ritme a les altres comarques. Compte en no perdre’l. Té l’obligació de continuar-lo marcant.

(Publicat a revista “Horizontes”, núm. 449. Hi ha una fotografia a la portada i una altra a la pàgina 9).