Cultureta banyolina 1984

Piloteig i tasca artística

 

(De la secció La cultureta banyolina de Revista de Banyoles. Juny/Juliol 1984)

 

  Ja ha arribat la cultureta als camps de futbol. Ens ho demostra la representació teatral qua han afaiçonat els jugadors del Real Club Deportivo Espanyol al teatre Martinez Soria de Barcelona amb l’obra de Muñoz Seca “La venganza de Don Mendo” en la que hi destaca el banyolí, o millor dit, el camosenc Miquel Duran que, com saben molt bé els esportistes és el porter suplent de l’equip blanc-blavós. No ens ha d’estranyar que en Miquel porter se’ns mostri tan esparpillat fent el personatge de Don Mendo, ja que som molts els que recordem el seu pare (en Pitu de cala tia”), com des de l’escenari del Mercantil feia malabarismes amb pilotes (o potser eren taronges?) que arreplegava amb les mans, així com també amb un podall de segar herba que després de llençar-los enlaire els escopsava sempre pel mànec, aguantant-se damunt d’una escala del “bastarral” que havia portat de la masia de casa seva a la Perpinyana, escala que aguantava l’altre Duran, en Maurici, periodista “futbolero” i polític de les Cortes en la darrera fornada parlamentària franquista. O sigui, que això de les pilotes i les taules escèniques “ja li ve de família”. En Miquel sap molt bé escopsar pilotes i orginar rialles d’un públic benvolent que aplaudeix els seus futbolistes preferits engrescats a treure la pols d’una peça de museu com “La venganza de Don Mendo”, en una obra benèfica admirable i digne d’aplaudiment pel cluc “periquito”.

  Altres peces de museu que s’han tret dels prestatges polsosos dels arxius teatrals són les quatre obres –drames i farses- d’Anton Txecov – que el grup teatre i Art ha representat al Teatre dels Catòlics davant de varis espectadors que gairebé omplien el teatre durant dos dies per a fer-nos veure que la cultureta banyolina es va afinant i que aquí també sabem païr un excel.lent menjar adobat de cuina soviètica amb plats potser una mica massa atapeïts en els que només hi mancava aquell resquitx de vodka precís per a escalfaïr-los i fer-los un punt més sucosos. Que en tenia de raó l’escriptor Baltasar Gracian quan deia allò de “Lo bueno si es breve, mejor”.