“DON GONZALO o L’ORGULL DEL GEC”.
Obra
de festa major. Comentari de Frederic Corominas.
Representada
per l’Agrupació Teatral del Centre de Catòlics.-
Vaig arribar-hi prou d’hora i em quedà lleure per
esplaiar la mirada sobre parets i sostre- tenim entés que hom pensa
restaurar-ho aviat,- sobre les portes de cada banda de l’escenari i admirar
encara els respectius rètols informatius: el de la dreta, “SALIDA”; el de
l’esquerra, “PROHIBIDO FUMAR”, i a més, “SOLO ACTORES/PROHIBIDA LA ENTRADA”.
Vaig pensar esparverat:
- Posats a
fer, aquests caralls són capaços de donar-nos el “Don Gonzalo” en castellà.
Però no;
actors i actrius eren gent assenyada i ens el van oferir en l’idioma original.
Una obra, d’altra banda (malgrat els anys transcorreguts des de la seva
estrena, el “desfase” del fil argumental respecte als nostres costums actuals i
també a desgrat del gran nombre de representacions que se n’han donat entre
nosaltres) que encara fa impacte i sap mantenir l’interés de l’espectador.
Naturalment, a aquest resultat hi contribueix el sòlid conjunt d’intèrprets, un
dels més complets que hem tingut a Banyoles i al qual només és equiparable el
que havien format, fa molts anys, els Pepet Freixa, Maurici Garcia, Jaume Geli,
Quimet Colomer, Andreu Malagelada...
Enguany no
tinc cap programa de mà i em trobo a faltar noms i personatges; per això deixo
de banda aquests darrers i em limitaré a esmentar els actors que bonament
pugui. I començo per Josefina Julbe, que feu una deliciosa dama jove; molt
ajustades en les seves comeses, la Oller i la gentil cambrera. En Joan Olivas,
ja ho he dit altres vegades, és un còmic fòra de sèrie; en aquest cas concret,
sabia trobar en el seu personatge, apocat i estòlid, les sortides més
desguitarrades i hilarants. Magnífics i divertidíssims en Tubert i l’Oller. En
Joan Geli interpretà el seu paper de forma molt diferent de com en altre temps
ho havia fet en Pepet Freixa, però també
amb resultat molt eficaç i positiu. En Barba ha guanyat en seguretat i fèu un
“Don Gonzalo” molt correcte. A en Xavier Vilanova li vam veure la interpretació
més justa i encertada de totes les que li coneixiem. La resta d’actors, el nom
dels quals lamento ignorar, no desentonaren en cap moment del conjunt,
contribuint en bona mesura a la seva envejable uniformitat.
En resum i
deixant de banda l’exagerat luxe del vestuari emprat pels personatges diem-ne
senyorívols, un nou i merescudíssim èxit d’aquesta important formació teatral
banyolina. Enhorabona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada