JOSEP MARIA FLOTATS -1983

 

JOSEP MARIA FLOTATS

 

  Amb motiu de la presentació de la “Comèdie Française” al Gran Teatre del Liceu està d’actualitat la insigne Companyia i el seu primer actor Josep Maria Flotats. Segur que serà un dels màxims aconteixements de la Diada Nacional de Sant Jordi.

  A París, ciutat en el qual el conreu del teatre assoleix cotes culturals memorables i envejables, el que un català en sigui un capdavanter no deixa d’ésser com un miracle, donada la migrada escena que mig vivim. Allà, la “Comèdie” hi ha donat brillants representacions des de la seva fundació el 1680, en el seu marc neoclàssic i barroc, que és una pura meravella. El secular centralisme francés ha obtingut en ocasions resultats positius. A diferència d’altres contrades,amb centralisme i sense resultats, és un fet innegable que el el teatre del que parlem, subvencionat per l’Estat, n’és un clar exemple.(...)

  En un corredor amb la freda racionalitat arquitectònica de finals del XX em trobo de sobte amb l’actriu Claire Vernet, dreta i bella, abillada amb llarga túnica blanca de lli, i un ram de roses roges entre les fines mans, visiblement cansada, però radiant, de la interpretació de fa uns minuts. Em somriu:

-És a mi qu em busca?...Ah!, al senyor Flotats...un moment si us plau.

  Al cap d’uns segons apareix el rostre jovenívol de JMF. L’actor és d’estatura més alta de la que aparenta a l’escenari, potser 1.80. Se m’adreça d’antuvi en francès, ben cordialment, com en la prolongació de la cortesia de la que encara porta la vestimenta que acaba d’interpretar en el paper d’un noble personatge de Mariveaux. Al contestar-li en la nostra llengua em fa ja en català:

-Perdoneu, però és que és sorprenent”. Una persona de Banyoles...Aquí és una mica rar que hi aribin catalans. I més en els vestidors...no hi ha gaires espontanis que ens visitin, i pocs catalans, per no dir-ne cap... I així vos sou del Terraprim de l’Empordà, de Banyoles... que n’és de bonic l’estany!... Mercés de la vostra felcitació. Realment és recomfortant que un català de Banyoles vingui... Sabeu, nosaltres per sant Jordi donem a Barcelona el “Dom Juan” de Molière... Si, aquí les coses em van força bé. La direcció de la Comèdie m’acaba d’oferir un contracte per a deu anys. D’altra banda la Generalitat vol que endegui una campanya en pro del teatre del nostre país, cosa no gens fàcil, sabeu, doncs caldria fer una planificació seriosa a llarg termini. El teatre català ha restat tan abandonat!...cal, com aquell qui diu, començar-ho tot de bell nou...No sé...m’hi vull pensar...caldrien garanties. Aquí a París, pel seu costat, deu anys m’afalaguen molt,però també penso que és molt de temps, potser massa...un problema de llibertat personal. Em trobo amb un veritable trencaclosques...Ai, perdoneu, però la feina em reclama de nou. Mercès de la visita i les meves salutacions als afeccionats al teatre de Banyoles. Veniu al Liceu...”

(Fragment de l’article “L’actor Josep M. Flotats saluda als afeccionats banyolins de teatre” de Jordi Gimferrer, a Revista de Banyoles. 23 abril 1983).