El teatre que es fa a Banyoles - Any 1984

El teatre banyolí

(De la revista El Bagant)

 

  Doneu un cop d’ull, si voleu, al teatre que es fa a Banyoles i us donareu compte, potser, que ara mateix podem comptar quatre grups o nuclis d’activitat teatral: L’Agrupació Teatral del Cercle de Catòlics, Atel.lana teatre, Teatre d’Art de Banyoles i Rialles. Una apreciació superficial podria dur-nos a creure que passem unes temporades de vaques grasses: la situació, però, no és tan esperançadora com sembla. Veiem, sinó, algunes coses que ens duen a creure-ho així.

1.- Podem dir, exceptuant el cas de Rialles, que aquests grups produeixen un sol espectacle a l’any.

2.- Comptant el temps i els esforços esmerçats no tenen un mitjà de públic raonable o bé no assoleixen el nombre de representacions respectables.

3.- No solen tenir ajuts d’entitats –públiques o privades- d’una forma que els permeti una seguretat i contnuitat en la seva feina.

4.- No disposen d’un local permanent on desenvolupar les seves activitats. Això ho ha suplert el Cercle de Catòlics d’una manera no sempre satisfactòria.

5.- Per aquests motius i altres de caire intern la inestabilitat és una característica d’aquests grups.Fet que és extensible als darrers anys del teatre banyolí,

6.- No hi ha una infraestructura adient perquè els interessats en el teatre puguin iniciar-s’hi: prou activitats escolars, poques oportunitats de veure espectacles,

7.- L’única iniciativa amb caràcter regular en aquest camp ha estat la promoció del teatre per la mainada (Campanyes amb el suport de la Caixa, de la Diputació amb els grups gironins TEI de Sant Marçal i Talleret de Salt, i darrerament, les activitats de Rialles).

8.- Les primeres expectatives de consolidació d’un públic de teatre a Banyoles (primera èpocaa del grup Sarau i un cert èxit del cicle fet als Catòlics l’any 79 i altres espectacles vinguts de fora) no quallaren de forma definitiva. Tal vegada per la reducció d’activitat, la progressiva desaparició d’especacles de grups no banyolins, el treball més espaiat d’aquests, la tendència de Teatre i Art a fer un tipus d’obra amb menys ganxo per a l’espectador potencial. La –diguem-ne-,especialització en un sol tipus d’obra de l’Agruació del Cercle de Catòlics tampoc ha ajudat a eixemplar aquest públic de teatre. L’Atel.lana tot just acaba de nèixer i cal veure quin paper  hi jugarà.

                                                                                                                 Jaume Ribera.