La finestreta: un espectacle fallit
Les opinions del públic a la sortida de l’estrena
a Banyoles de La Finestreta (15-V-82)
coincidien: del que havien vist només se’n podia salvar l’esforç interpretatiu
d’en Josep Pagés i d’en Francesc Feliu. El muntatge no havia convençut ningú i
el text no havia agradat.
Ens n’hem de lamentar, perquè esperàvem molt
de Teatre i Art, després de L’última
cinta de Krapp –impecable-, perquè en el muntatge s’hi introduïen elements
d’unes possibilitats extraordinàries –el vídeo i l’ordinador-, i perquè el text
de Jean Tardieu és interessant i suggestiu. De tot això no en va sortir un bon
espectacle. Per quines raons?
A una obra de teatre se li han d’exigir dues
coses: una, específica, que és la fidelitat al text que li serveix de base; l’altra,
comuna a totes les arts, que és la coherència interna: coherència en la
selecció dels elements, coheréncia en llur combinació, i fins i tot podríem
parlar de coherència de tot l’espectacle amb l’experiència del que podríem
anomenar espectador-Model.
L’espectacle que vàrem veure desvirtua l’obra
de Tardieu i no és coherent. Justificarem aquestes afirmacions analitzant tres
retrets que es poden fer al muntatge: a) allarga l’obra gratuïtament, b) l’actualitza
defectuosament, i c) la dramatúrgia ofega el text.(...)
La
Finestreta és un especacle fallit, que tot just acaba de ser estrenat, per
tant encara és susceptible de canvis. Seria una llàstima que havent-hi els
ingredients necessaris (grup seriós i madur, elements suggestius i text sòlid)
no n’acabés sortint un producte de qualitat).
(Joan Solana. Fragment. Es pot llegir
tot el text a la revista El Bagant, num. 15. Juny 1982. Hi ha dues fotos de
Jaume Ribera).
Estrena de La Pau
El grup Atel.lana va estrenar per fi, -
portava molt temps d’assaig i de peripècies- la versió que de l’obra d’Aristòfenes
La Pau, en va fer Rodolf Sirera. L’espectacle
va resultar irregular. Al text se li noten els anys que té, l’espai escènic a
vegades resultava útil i efectiu i d’altres no, i alguns fragments de l’obra
varen divertir molt al públic mentre que d’altres no tenien interés. Si tenim
en compte que era la primera vegada que la majoria d’actors feia teatre ens hem
de sentir esperançats. Es mereixen un marge de confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada