dilluns, 27 d’octubre del 2014

Festa Major amb la "troca musical" - 1982


“COM S’ENREDA LA TROCA., Comentari de Frederic Corominas a Revista de Banyoles

 

  Vet aquí una obra teatral (original d’Emili Graells i Castells, d’argument i construcció senzills; potser una mica antiquada, però gràcies a l’art i dedicació plena dels intèrprets i a les divertides incrustacions musicals que hom ha tingut l’encert d’afegir-hi, es guanya la simpatia i, ben sovint, la franca riallada del públic, que omplí de gom a gom la sala en les quatre representacions que s’hi oferiren.Entre les actrius cal citar Josefina Julbe, Assumpció Geli (ha sabut assimilar una llarga i important tradició familiar) i Carme Llach; entre els actors, Joan Geli, les bones taules del qual el feren sortir airós d’alguna situació una mica compromesa, Josep M. Angelats, potser de mímica excessivament ufanosa; Josep Antoni Tudela, que destaca per la naturalitat i el saber estar a l’escena; Jaume Alberti; i Ferran Barba, sorprenent en una deliciosa intervenció musical. Tots, en conjunt, a un nivell més que notable, si bé en determinats moments, les entrades i sortides d’escena s’efectuessin per una porta equivocada.

  He deixat a a posta per el final el nom d’en Joan Olivas, perquè, realment, es tracta d’un cas apart. Al llarg dels meus records teatrals que arrenquen poc més o menys de l’any 1920, o sigui quan jo en tenia deu, he conegut i admirat uns quants artistes còmics banyolins de diferents estils, si bé tots d’excel.lent factura. Probablemnt me’n deixare alguns, però ara em venen a la memòria els noms d’en Celso Mas, l’Andreu Malagelada, en Maurici Garcia; quan convenia, en Pepet Freixa; el magnífic Jaume Baus, l’Enric Tubert...i en Joan Olivas, que està en la línia de qualsevol d’ells quan atenyien els seus millors moments, perquè sap trobar el gest oportú i convertir l’expressió mes innocent o la més desguitarrada, en una actuació tan còmica i absurda com vulgueu, però en definitiva possible, verossílmil, perquè és la que correspon al personatge que interpreta,o més ben dit, que crea i al qual dòna vida, en una dimensió estrictament personal.

  La vila de Serinyà, on ja actuaren l’any passat amb grandíssim èxit, els reclama de nou per tal d’actuar-hi en la seva festa major, diada de Sant Andreu. És de creure i ho celebrem, que ja hi tenen l’èxit assegurat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada