"Terra baixa", any 1982

“TERRA BAIXA”. ANY 1982

 

La versió i l’espectacle de “Terra baixa”

(Fragment del comentari de Francesc Feliu a la revista El Bagant)

                                                                                                            

  La versió actual de Terra baixa ha estat feta per Josep Mª Benet i Jornet, que ja hi havia treballat l’any 1976. En aquella ocasió, va despullar el text, i va poder comprovar que l’estructura dramàtica era perfecta, i seguia sent vàlida i resistent. Guimerà dominava perfectament la tècnica del diàleg, sabia dosificar les rèpliques, i l’entrellat argumental avançava, així, d’una manera que semblava perfectament natural. Guimerà va saber dominar a la pefecció el to col.loquial amb certs  tocs de lirisme.precisament per això el llenguatge es transforma en les escenes que exigeixen una expressió més íntima, o un to més comminatori sense cap mena de violència. Benet i Jornet ha descobert aquest gran encert de Guimerà i per això deixa intacta l’estructura de l’obra, i només actualitza algunes impressions; i si en tot cas s’atreveix a fer alguna aportació, procura fer-ho servint-se de les imatges que procedeixen del mateix Guimerà. A partir d’aquí, d’una respetuosa (?) versió del text clàssic, Montanyés i Sagarra (els directors) i  els actors accepten el repte d’aquest text sense tèmer les esquitxades melodramàtiques, els tocs romàntics i lírics que no connecten de cap manera amb la sensibilitat del públic actual. Per això, més que les passions dels personatges han volgut potenciar la seva teatralitat, i és des d’aquest punt de vista que tant Joan Miralles (Sebastià), Carme Sansa (Marta) com Enric Majó (Manelic) i la resta dels actors trenquen els clixés tradicionals amb una sèrie d’artificis, de gestos i tons de veus, Reprimeixen els seus esclats passionals, i es fan més autèntics (creïbles) pel públic actual, que arriba a creure’s que el que succeeix a dalt de l’escenari passa en present, en aquell mateix instant, i troba naturals, en determinats moments les explosions anímiques en una mescla perfecta de passió i realitat.

  La bona interpretació encaixa perfectament en l’adequada escenografia, el vestuari realista (originals de l’Enric Majó) i la il.luminaciò precisa.

  Terra baixa està servida. Guimerà ha saltat el pas de les generacions i segueix viu entre nosaltres?. O val més oblidar-lo?.