Grup Atel.lana 1982

Grup Atel.lana - 1982

 

DE PETITS ERRORS A PETITS ENCERTS

(Fragments de la crònica de Joan Solana a la revista El Bagant)

 

  El grup Atel.lana, renovat, va presentar al públic –fonamentalment jove- que omplia la platea del teatre del Cercle de Catòlics una versió de Els Mites de Bagot de Xavier Romeu.

  El muntatge tè la dignitat que confereixen per una banda l’evidència d’un treball continuat durant molt temps de preparació; de discussió del text al voltant d’una taula o de prova de les diferents opcions damunt l’escenari, i per altra banda la tensió i les ganes d’agradar d’uns actors que varen voler jugar-s’ho tot a l’acte de la representació.

  L’espectacle és interessant per la suggestivilitat plàstica d’algunes escenes,(la introducció, el joc amb l’ombra en el moment del poema), per la compenetració interpretativa i pels subratllaments musicals d’alguns silencis dels actors (...) L’espai escènic és simple: una cortina negra tanca els laterals i el fons, amb l’excepció d’un rectangle on es projecten les diapositives. Només dos objectes damunt l’escenari: dos daus. El canvi de les cadires, proposades per Xavier Romeu, pels daus és un encert d’aquest muntatge. Els personatges diuen que volen jugar amb ells¸s’estableix un constant paral.lelisme entre aquesta voluntat i el que els objectes representen.

  (...) El so es compagina a la perfecció amb els moments que ha de potenciar. Ben gravat i ric en matisos. El vestuari és tan simple com l’espai. Tots els actors van en mitges negres. La majoria duen samarretes de colors, El joc de colors que podria haver estat interessant queda totalment diluït per la poca llum, per un maquillatge poc ric i per la poca vivesa dels propis colors.

  En general la interpretació té un bon nivell. Els actors diuen bé el català (en alguns moments hi ha una cantarella que s’hauria de corregir), es compenetren perfectament i demostren l’organització prèvia dels moviments (sobretot en les composicions de grups). Hi ha moments especialment brillants, D’altres no ho són tant; la causa principal l’hem de buscar en l’excessiva afectació dels actors que, penso que equivocadament, volen trascendentalitzar allò que diuen.

El text. Ja hem dit que l’espectacle està basat en el text Els mites de Bagot. L’han modificat i li han afegit una introducció i un final. Tot plegat, com diuen en el programa, vol ser una crítica a “una societat de la qual formem part tots”. Aquesta crítica no és directa, sinó a tavés d’una paràbola: uns nois volen jugar a abastar el sostre –ho volen fer perquè són amics- posant un dau damunt de l’altre, però resulta que això està prohibit. L’obra presenta els succesius fracasos del protagonista, Bagot, i les fugides dels seus amics fins que es queda sol i vençut.

  Des del meu punt de vista el text s’ha fet vell. Em penso que no té cap incidencia en el públic d’avui dia. (...)

Els mites de Bagot, ple de petits encerts i de petits errors no és un espectacle perfecte, però sí que és digne. Aconsegueixen de comunicar amb el públic mitjançant la seva il.lusió de fer-ho bé, cosa a la qual no s’arriba quan s’escull un camí massa fàcil, quan el grup es considera a un nivell superior al del públic o quan la representació és el preu que s’ha de pagar per cobrar una subvenció. I recordem que si una representació no és un acte de comunicació d’uns actors amb uns espectadors, és una estafa.

(Text complet publicat a El Bagant. Desembre 1982)