Com s'enreda la troca-1982-

“COM S’ENREDA LA TROCA” AMB INCRUSTACIONS MUSICALS

 

 A les onze de la nit en el carrer de La Canal s’hi escolten els crits dels “comediants”. Provenen de l’escenari del tetre dels Catòlics on en vigílies de festa hi sol haver tràfec.  Són dies d’assaig intensiu a fi de tenir ben preparada l’obra que s’ha de representar els propers dies de la festa major. La porta és mig oberta i entrem a l’escenari per tal de donar notícies d’aquestes representacions que ens oferiran una vegada més “per Sant Martirià”. A la comèdia “Com s’enreda la troca” hi intervenen  Joan Geli,, la seva esposa Fina Julbe i la seva filla, Assumpció, Josep Maria Angelats, Joan Olivas, Carme Llach, Josep Antoni Tudela, Ferran Barba i Jaume Albertí. Per no interrompre l’assaig ens fiquem al pati de butaques i anem interrogant, ara l’un, ara l’altra, a mesura que vai deixant els seu torn d’intervenció a escena.

-Qui és l’autor de la comèdia?

-Emili Graells Castells

-No n’hem trobat referència enlloc. Hem de suposar que devia ésser un de tants lletraferits aficionats al teatre que corrien a principis de segle. La comèdia és estructurada a l’estil de les joguines còmiques que es feien llavors, amb entrades i sortides i “ara amaga’t i ara surt” a la manera dels vodevils, i amb una barbaritat d’apartats en boca dels personatges, que molts d’ells, com és natural, s’hauran de treure. Hi hem deixat, però, els més elementals que potenciaran la “riidiculització” dels tipus, personatges burlescos i bromistes de la comèdia.  Cal dir que fou una comèdia de molt èxit en el seu temps, i la prova n’és que va ser estrenada l’any 1919 en el Coliseum de Barcelona, per una Companyia formada pels millors actors de l’època com també fou dels primers títols publicats a la famosa col.lecció de teatre “Catalunya Teatral”.

 - Però, perquè heu de representar-la altra vegada?. Que no heu trobat cap obra per estrenar?

-Primer hem d’analitzar aquesta “altra vegada” que tu dius. A Banyoles s’ha representat en tres ocasions per tres agrupacions diferents que l’han manejada sempre “al seu aire” i en un espai de quasi quinze anys de l’una a l’altra. Allà pels anys trenta la va estrenar l’Agrupació Teatral de l’Ateneu Republicà. Vint anys després, per sant Isidre, l’Agrupació Teatre i Art la va representar al teatre Victòria amb un Grup que el formaven en Garcia, Tubert, Geli, Olivas, Joan Coll i Tia Comalat, i les noies Dolors Bravo i Assumpció Garriga. I al cap de quinze anys es va tornar a fer als Catòlics per l’Agrupació Amics del Teatre formada per Jaume, Miquel i Josep Figueras, Barceló, Feliu, Aurich, Vila, i les noies Caterina Noguer i Carme Comadevall. Aquesta representació fou per sant Martirià de l’any 1972. Han passat, doncs, deu anys d’aquesta darrera que, per cet, fou molt escassa de públic. Segurament que tu no te’n recordes.

-La vaig veure quan es va representar al Victòria, i si vols que et sigui franc només me’n recordo del salt d’en Serapi com una de les coses més còmiques de la comèdia. Suposo que el tornarem a veure.

- Home, en “Serapi” no és pas molt atleta per fer “el salt”. Però com que no es tracta  de fer el salt d’en Manelic de “Terra baixa”, em sembla que se’n sortirà. Veure’m.

-El que m’estranya és que aquesta “obreta” no la tinguin en repertori les companyies foranes d’aficionats. Si és una obra tan còmica com dieu, a qué és degut que no es representi?

- Com moltes obres d’aquella època que ningú se’n recorda ni es preocupen de desempolsar-la i treure-les dels arxius teatrals amb la mania de dir que han quedat desfasades. No veus que fa llàstima l’actual panorama del teatre català?. Parlant d’aquest teatre de “diversió” que acostumem a fer per aquestes diades, és trist veure com s’estrenen obres d’autors desconeguts que són molt deficients al costat d’aquestes comèdies tan sucoses. Per això, davant de la pobresa teatral del moment, nosaltres solem recòrrer moltes vegades a treure dels arxius, velles comèdies conegudes, per`”injectart-les d’un cert aire vigoritzador, amb un reviscolament que les diferencia de les altres.

- Voleu dir que amb aquest “aire vigoritzador” que dieu, i que moltes vegades solen ser afegitons de la vostra collita, no manipuleu l’obra de l’autor?.

- És evident, però també veièm que les potenciem. Prova d’això és que quan un autor teatral ha assistit a alguna de les nostres representacions ens ha vingut a felicitar, i ha arribat a dir-nos que no trenquem l’esquema de conjunt i el que, en el fons ha volgut dir l’autor.

-Voleu dir que molts autors d’aquestes comèdies intrascendents com la que presenteu, volen dir alguna cosa?

- En el cas de “Com s’enreda la troca” és evident que només s’ha volgut entretenir. I és que nosaltres pretenim fer, àdhuc amb el que tu dius, afegitons, que en aquesta ocasió seran molt més visibles perquè són afegits musicals.

- Alça manela!, també hi posareu música?

- Hi fem unes incrustacions de música coneguda de l´època: sarsuela, cuplé, sardana..., però amb la lletra canviada. I d’acord amb el llibret de l’obra, i adaptada a un context local.

-Apa, apa. Voleu dir que no us passareu?

- Una cosa està clara. Que l’enigmàtic autor d’aquest “enredo” coneixia Banyoles. No seria res d’estrany que hi hagués vingut a passar temporades al balneari de la Puda, i qui sap si no la va escriure allà mateix bevent gots d’aigua i menjant cansalades i carquinyolis. El segon i tercer acte tenen lloc en un establiment de banys d’aigua sulfurosa de Catalunya. I s’hi marquen al.lusions força properes que nosaltres les reblarem.

- Axí dieu que la diversió és assegurada?

-Procurarem que el public es diverteixi de debó. Si ho encertarem o no, està per veure. En tot cas, nosaltres ens contentarem si podem escoltar moltes rialles.

- Doncs, vinga, a riure s’ha dit!

(Publicat a Revista de Banyoles. Octubre 1982)