JOAN CAPRI
L’actor
Joan Capri ha omplert el teatre del Cercle de Catòlics amb la representació
d’una de les seves últimes obres estrenades: JO SÓC UN VIU, treta d’una comèdia
del bon humorista Aldo de Benedetti. Com totes comèdies de l’autor italià,
aquesta és un bon “passatemps” on s’hi esquitlla la ironía i la sàtira, encara
que a l’espectador li és prou fàcil d’endevinar el que és de Benedetti i el que
és de Capri. Els que passen de la quarantena recordaran moltes comedietes de
Benedetti que havien sigut representades a la nostra ciutat en uns temps que
les Companyies Teatrals ens visitaven tot sovint. Una de les seves millors obres
fou sens dubte “Dos docenas de claveles”, que es representà en el Mercantil per
una Companyia anomenada “Los Cuatro Ases”. Més endavant es veié una versió
cinematogràfica de la mateixa obra amb el títol de “Rosas escarlatas”, amb un
Vittorio de Sica molt rejovenit. Benedetti es revela com el guionista ideal
d’aquell cinema denominat de “telèfons blancs”, la missió dels quals era la de
fer somriure als pacients espectadors de l’època del racionament. Mal que a
vegades es deixés portar per sentimentalismes de color rosat com en “A las
nueve, lección de química”, que aleshores interpretà una noieta anomenada Alida
Valli.
Joan Capri
quedà parat quan, en un entreacte li vaig recordar la versió cinematogràfica de
JO SÒC UN VIU?, i la interpretació que n’havia fet De Sica. El que ni ell ni jo
recordàvem fou el títol de la pel.licula. Però pel cas és igual. Capri em digué
tot d’una: “-Oh, carai! D’això ja fa molts anys!”. Evidentment que les coses
vistes en l’adolescència són les que queden més en el record. Com m’haurà
quedat en el record aquella xerrada amb l’actor, per demostrar-me amb quina
facilitat ha d’interpretar Capri els seus personatges, ja que veritablement el
seu estil és tot el seu tarannà habitual.
Feia anys que
en Capri no venia a Banyoles, i ha vingut aquesta vegada recreant-se en la seva
interpretació, matisant cada frase i buscant la dicció i el gest adequat,
divertint-se ell mateix allargant els monòlegs – el que finalitza l’obra el
prolongà un quart més- cosa que agraí el públic que es divertí en gran manera,
aplaudint llargament al famós comediant català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada