JOAN CAPRI – L’AMIC
DEL MINISTRE
“L’amic del ministre” no és cap obra de teatre. Abans de
que en Capri ens parli del ministre han transcorregut gairebé una hora de
monòlegs, una hora força avorrida per l’espectador que busqui només la part més entretinguda. A la segona part es repeteix
el monòleg, una mica més “divertit”, i l’acció de l’obra ens ve servida sempre
amb l’ajuda del telèfon. En aquest cas la comèdia es ressent d’una gran
lentitud i monotonia.
El decorat:
cortina negra (no n’hi ha cap més), quatre cadires, un penja-robes, un tauleta
que vol ser un escriptori i un water. Tot tant pobre com el text de l’obra de Carles
Valls i Joan Capri.Una sola actriu – Teresa Cunillé- acompanya a Capri en la
interpretació. Actua amb correcció oferint-nos quatre personatges femenins.
Personalment crec
que l’actor Joan Capri actua força millor que en els temps dels seus favorables
éxits. I no em refereixo als continguts dels monòlegs i improvitzacions, sinó a
la manera de dir-los, a les noves expressions i accents del gest. Capri, sens
dubte, es repeteix molt, i és possible que els seus entusiastes només parin
atenció a la part “xistosa” dels monòlegs. Crec que el millor de l’actor és
precisament la seva manera que té d’explicar i no llur capacitat per l’acudit.
Per això en obres com L’AMIC DEL MINISTRE passen desapercebudes incompatibles
formes i expressions en virtut d’una injustificada expectació per la humorada
que resulta ser d’una aclaparadora mediocritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada