“EL MAL CORRE”
(Comentari a la revista “Horizontes”
(Juny 1972)
El T.E.I. ha tornat a Banyoles, després d’una
llarga temporada d’estar-ne absent. Feia temps que no representaven els joves
del Teatre Experimental Independent (dos, tres anys?), i en aquest període han
passat força coses, entre elles una renovació de l’elenc en el qual hi entra un
grup de jovent amb ganes de fer les coses bé. Per això considerem que ara el
T.E.I. comença una segona etapa. La primera es va concloure d’una manera excepcional:
amb la col.laboració dels dos Coll, Jaume i Martirià, en direcció i
interpretació en el “Calígula” de Camus, en el marc incomparable del pati de la
Pia Almoina on se’ns va oferir una de les més perfectes representacions en la història
local del teatre.
S’ha enfrontat amb el muntatge i direcció d’aquesta
nova etapa, en Martirià Coll, el qual ha escollit l’obra de l’escriptor occità
en francès Jacques Audiberti, escrita l’any 1947 “El mal corre”, que ha sigut
presentada en versió especial pel T.E.I. de Jordi Pujol Cofan i Joaquim
Funtané, amb escenografia d’Alfons Romero i vestuari dissenyat per Maria Teresa
Martí. L’obra fou representada el dimecres dia 21 de juny en el teatre
Victòria. Com de costum, hi assistí poc públic.
“El mal corre” és una peça de teatre barroc,
imaginatiu, d’una gran riquesa lírica, plena d’influències avantguardistes. La “versió
especial” pel T.E.I. és intel.ligent, afortunada en improvisacions i
aconseguida en el punt de fer-nos entrar en el món innoble, ple de trampa i mentida de Jacques
Audiberti. Lleugeres escenes, flotants, com tretes d’un “ralenti”
cinematogràfic ens recorden que encara pesen els efectes del “Marienbad” de Resnais,
proves vàlides en el teatre actual experimental plé de reminiscències
cinematogràfiques. El diàleg - que és
el més important- fou acurat en la dicció, notant-se l’esforç practicat en la
direcció per aconseguir l’entonació adequada en els executants, que foren Marta
Serra, Llorenç Rustullet, Josep Maria Barceló, Joan Sanchez, Maria Teresa Seseras,
Josep Güell, Jordi Rosell i Santiago Bartomeu.
Un advertiment: sabem que és complicada l’ordenació
de director – intèrpret, però ens sembla que caldria fer l’esforç en les
properes representacions: és molt necessària la col.laboració de Martirià Coll
com actor, puix seria molt profitosa pel teatre Experimental Independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada