Dècada anys 70. Any 1972

IGNASI IGLESIES

(De la revista “Horizontes”. Febrer 1972)

                   

Es digne d’elogi aquest estudi que fa l’Agrupació “Amics del Teatre” de donar a conèixer algunes obres d’autors catalans pràcticament desconeguts per molts dels joves que actuen en el grup, els quals van descobrint per mitjà de lectures expressives que celebren en el local del Cercle de Catòlics. Així, dies passats amb motiu del X aniversari de la mort de Josep Maria de Sagarra, feren la lectura de les obres “La ferida lluminosa”, en prosa, i “Reina”, en vers, analitzant tota l’obra teatral del famós poeta català.. Ara, aquesta Agrupació està preparant un homenatge a Ignasi Iglésies, adherint-se als que arreu de Catalunya s’han celebrat amb motiu del centenari del seu naixement.

  La personalitat d’Ignasi Iglésies ha estat estudiada en els seus diversos caires pels crítics i historiadors literaris catalans,  els quals han publicat sincers elogis de la seva obra, sobretot en la projecció de caire social d’alguna de les seves produccions dramàtiques, com “Les garces”, “Els vells”, “El cor del poble” i “Foc nou”. Tingué intuïcions realment genials en el camp de la inquietud, i sabé exposar, amb naturalitat i molt gust artístic, molts dels problemes de la societat del seu temps. En totes les seves creacions, tant teatrals com poètiques, hi alena un extraordinari esperit de puresa i d’elevació espirituals tot pensant d’una maner especial, en les ànimes afligides per l’adversitat.

  L’autèntic Poble, el que no canvia en el seu fons, qualsevol que siguin els atzars de la Història del país, venerà aquesta figura, aureolada del noble romanticisme. Per això, Joan Maragall, tan sensible a les finors col.lectives, en un bell article li donà el títol de “Poeta dels humils”.

  A l’any 1914, Iglésies guanya el Premi Fastenrath, amb la seva obra “Foc nou” que li és atorgat, altra vegada, l’any 1930, amb “La llar apagada”. El Govern francés, l’any 1921, el fa cavaller de la “Legió d’Honor”. Guanya la Flor Natural, amb una medalla d’Or l’any 1925, als Primers Jocs Florals catalans a Cuba, amb la poesia “Els Dos Amors”; i l’Institut Nacional de Previsió, l’any 1926, li concedeix la seva Medalla d’Or, sens dubte en record de la seva magnífica obra teatral precursora “Els vells”, el problema de la qual, malauradament continua tan viu com aleshores.

  Els millors actors i actrius catalans i castellans, interpretaren i alguns estrenaren, obres seves; ja no cal dir: Enric Borràs, Margarida Xirgu, Maria Morera, Pius Daví, Joaquim Montero, Maria Vila, etc.

  A Banyoles, alguns d’aquests actors i actrius esmentats, interpretaren obres d’Iglésies en el desaparegut teatre Principal, i els aficionats locals (Agrupacions de l’Ateneu i Cercle de Catòlics) representaren també algunes de les seves millors obres. L’última oba de Ignasi Iglésies representada a Banyoles, fou precisament aquest “Foc nou” que presentaran ara els “Amics del Teatre”. Eren pels anys quaranta, i l’interpretaren, entre d’altres, “Pepet” Freixa, Joaquim Colomer, Maria Colomer, Pere Quer i Carme Quer.

  L’any 1935, arrodonint una gran campanya teatral, la comissió “Pro-Biblioteca Ignasi iglésias, a Sant Andreu de Palomar, d’on era fill, edità un “Llibre d’Or”, dedicat a la seva persona i a les seves creacions artístiques, volum molt interessant i de necessària consulta per a l’estudi d’Iglésies i del teatre català.