Dècada anys 70 - Any 1972

EL TEI CORRE

(De la revista “Horizontes”- Juny 1972)                   

  El TEI corre.Jacques Audiberti és un autor gairebé desconegut aquí. I no pas per culpa nostra. “El Mal Corre” de J. Audiberti. El TEI la representa. L’estrena, a Vidreres (“això és un món de folls”, diu Modest Prats). Cap allà: Roses, Palafrugell. Cap aquí: Girona, Banyoles. Tornem a començar.

  Acció: Manifestació d’una força  (Dic. Gral P. Fabra). “ El Mal Corre” és una de les accions d’aquests mesos. Simultàniament, TEI organitza un seguit de recitals sota el nom genèric d’”ENCAIX-27”.

  Així ho diu el programa de mà. Un seguit de recitals que es celebren (o s’havien de celebrar, RIP) a diferents pobles d’aquestes comarques. Sense problemes de “força major”, aquests recitals no han reeixit. Perquè?. Acció, però no tant.

  Cap aquí, cap allà. J. Audibert. El TEI corre. Dos muntatges simultanis, dos. “El Mal Corre” i “Electra o la caiguda de les màscares”. I un autor en estudi: Sartre, “Les Mans Brutes”. Cap aquí... cinquanta tres persones al teatre Victòria. El públic no està educat teatralment. El públic està desaducat. El deseducador que el des-deseduqui. El Barcelona va guanyar el Banyoles pocs minuts abans que el mal guanyés a Audiberti.

  El públic no està educat. Però, quin públic. Hi ha públic?. On és el públic?. Qui és el públic?. Cap aquí, cap allà. El TEI corre. D´on és el TEI?. Qui és el TEI?. Hi ha un TEI?. Teatre experimental independent. Experiments independents sobre teatre. Independència d’experimentació teatral!... Res més?.Hi ha alguna raó sota de tot això?. O no és necessari que n’hi hagi cap, de raó? Els del TEI – n’hi ha que són del TEI?- són filòsofs, artistes, malcontents, visionaris?. L’inefable TEI, L’infalible TEI, L’infalible- falible, difícil-fàcil, contradictori TEI. El TEI. O el tei...

  Va passar aquí. Havia de passar aquí. Era absolutament necessari que a Banyoles no es permetés allò que no està permés de permetre. Ens podem sentir més banyolins, més dolorosament banyolins, més primàriament fills seculars de la terra i l’estany, Banyoles, ciutat pubilla/ Banyoles, ciutat del llac. El TEI corre. Vidreres, Roses, Palafrugell, Girona. Corre. I els que corren són susceptibles d’ésser jutjats. Criticats. Escèptica, indiferent, favorable, contrària, raonable, irracional, apassionada, objectivament. Cap aquí, cap allà. I va ésser a Banyoles. “El Mal Corre” va ésser jutjat a Vidreres, Roses, Palafrugell, Girona. A Banyoles va portar cua. I problemes. Podem sentir-nos ferotgement satisfets, Individualitzadament orgullosos.

  Cap aquí, cap allà. L’Agost que vé, NITS D’ART. L’honor cultural banyolí salvat, un cop més, pel Tei. Per satisfacció plena de masoquistes i cia. NITS D’ART A BANYOLES.

  Organitza: Tei. El Tei corre, La victòria més terriblement sarcàstica o la derrota més sarcàsticament humiliant. Segons com es miri. Cap aquí, cap allà. Tornem a començar.

(Escrit per Jaume Boix).