Dècada anys 70 - Any 1972

Retaules
(Revista “Horizontes”. Setembre 1972)

Els que en el dia de la Mare de Déu d’Agost assistiren al teatre Victòria per contemplar l’espectacle teatral de Jordi Teixidor, amb música de Carles Berga, escenografia de Fabià Puigsercer i direcció de Feliu Formosa, titulat EL RETAULE DEL FLAUTISTA (Premi Josep Maria de Sagarra 1968), interpretat per “la Companyia del Retaule amb el mateix muntatge i els mateixos actors del teatre Capsa de Barcelona”, i... els que assistiren a la representació de la mateixa obra en el teatre del Cercle de Catòlics en la diada de Sant Martirià de l’any passat, posada en escena per una agrupació d’aficionats del Vallès, coincidiren en que la sessió dels aficionats, amb tot i els seus defectes, va tenir un aire joliu i burlesc, tan ple d’entusiasme i jovialitat que la diversió fou més plaent que la que ens abreujaren els barcelonins. No és infreqüent: les companyies professionals quan surten a fer “bolos” van una mica com escopetajats, que diria en Capri; el cansament dels viatges, les preparacions dels muntatges, el córrer d’un lloc a l’altre de la regió en desplaçaments a vegades força llargs, fa que els components de les Companyies tinguin ganes d’enllestir aviat, i si l’obra que es representa és com aquesta del “Retaule del flautista”, la qual s’ha representat un any enter, no és d’estranyar tampoc que ens la executin d’una manera mecànica, a corre-cuita, amb un apressament com si els hagués d’escapar el tren. El teló s’aixecà cinc minuts abans de les onze, es fèu un entreacte d’un quart, finalitzant l’obra a dos quarts d’una. Amb això creiem que ja està dit tot. En els pobles ens agrada que quan ve una bona Companyia professional de teatre, ens doni precisament això: bon teatre, teatre ben representat, saben prou bé els professionals que no es dóna amb aquesta fúria impetuosa en que s’ha representat “El retaule del flautista”. Inclús l’agilitat de l’obra – que és innegable- hauria sigut molt més remarcable si els actors haguessin lliurat la matisació de llurs personatges sense la fuetada de la precipitació. Sentint-ho molt per la Companyia del Retaule, quan recordem aquesta obra sempre pensarem amb la digna representació dels aficionats del poble del Vallés.La Companyia del Retaule ha passat com un llampec.