Dècada anys 70 - Any 1973

Els pledejaires

 

  A la tarda del dilluns dia 16 de juliol unes noies que passaven pels carrers de Banyoles repartint programes ens invitaren a la representació teatral que tindria lloc el mateix dia a la Llotja del Tint. Organitzada la cosa a correcuita, ja presentíem una buidesa calfreda dintre el marc incomparable de l’edifii del carrer de sant Pere. Efectivament, a la nit ens trobàvem al primer pis del Tint acompanyats d’un parell de dotzenes d’espectadors contemplant la tarima on es desenrrotllaria l’acció de l’obra ELS PLEDEJAIRES original de Jean Racine, en versió catalana de F. Aleu. Els actuants eren del N.G.T.U. “Nou Grup de Teatre Universitari” de Barcelona. Els dirigeix Frederic Roda Fàbregas. El Grup va estrenar l’obra a Granollers, presentant-la seguidament al Romea de Barcelona, seguint després en una “tournée” que en els últims dies estigué ben replena (dissabte a Port de la Selva, en motiu de la concessió dels “Premis de teatre Josep M. de Sagarra”, diumenge a la casa de Cultura de Girona, i el dilluns, de passada, a Banyoles.

  L’obra “Les plaudiers” fou escrita per Jean Racine l’any 1688 i és una de les poques comèdies que escrigué l’autor francès, puix la seva millor producció està en les tragèdies. ELS PLEDEJAIRES té molts elements procedents de la “Comedia dell’arte” i el mateix autor pensà en escriure-la en la probable estrena per part dels comediants italians que durant molts anys s’instal.laren a París visquent de les rendes d’aquell important moviment renovador.

  “Els pledejaires” és una sàtira bastant ingènua sobre el funcionament de la Justícia, i en l’embolic es manegen interessos económics i familiars,desembocant en un animat enfrontament dels pledejaires entorn d’un dissortat gos que s’ha cruspit un missérrim capó. L’autor ens explica que per els seus pledejaires el que compta és la pugna i la martingala judicial, molt més que el que s’aireja davant dels tribunals, els quals, de passada descobreix tots els seus draps bruts.

  La primera part de la comèdia és bastant avorrida, millorant en la segona meitat, en la que ressalten les troballes purament escenogràfiques, agençades per un “nou” personatge “Mateu Tramoia”, interpretat per el director Frederic Roda, qui va disposant l’escena sobre una reduïda tarima. Veritablement excel.lent la recreació de vestuari, així com la interpretació de tot el conjunt del N.G.T.U., que foren, a més del propi director, les Srtes. Rosa M. Ferez i Montserrat Mirabet, i els actors Damià Barbany, Jordi Faura, Joan Ollé, Ignaci Roda i Francesc Romeu.

  Aquesta ha sigut la primera representació teatral que ha tingut lloc a la Llotja del Tint. Hi hagueren deficiències de visura que podien haver-se superat en un escenari un poc més enlairat. Potser hauria quedat tot més perfecte d’haver-se muntat l’espectacle en els baixos del Tint. Algunes de les arcades allí disposades en sentit diferent a les del primer pis podrien afavorir les representacions en quan a espai pels actors i en quan a visibilitat pels espectadors. Es podria tenir en compte en altres representacions.

Nota afegida el mes d’abril del 2014:

Dos dels actors que actuaren en “Els pledejaires” foren Frederic Roda i Joan Oller. Extracto les seves biografies:

FREDERIC RODA. Fou un director, crític teatral i promotor cultural català. El 1954 va fundar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona de la quan en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus (Shakespeare, Brossa, Ionesco, Espriu, Bretch. Txècov). El 1963 promogué el premi Josep Maria de Sagarra i exercí la crítica teatral a “Destino” i La Vanguardia. De 1970 a 1980 fou subdirector de l’Institut del Teatre a Barcelona. El 1995  va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2004 rebé de l’Ajuntament de Barcelona la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. Morí a l’any 2006.

JOAN OLLER.- Professor de l’Institut del Teatre i director de Sitges Internacional del 1992 al 2001. Membre de l’equip de direcció artística del Teatre Lliure el 2003 i 2004. Col.laborà en programes de ràdio i televisió. Director d’escena en espectacles del Dagoll Dagom. El 1977-78 va dirigir dos éxits que van consolidar la seva carrera: “No hablaré en clase” i “Quan la ràdio parlava de Franco. Director escènic aCentre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Muntatges a “Antígona” de Salvador Espriu; produccions al teatre Grec de Gran Teatre del Liceu, i un llarg etcètera. JOAN OLLER ha estat el director dels actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya, des de l’any 2009