Els Pastorets
Com diu molt bé el nostre poeta Frederic
Corominas en el pròleg d’Els Pastorets de Banyoles....”avui tornem, com sempre,
a fer més gran, més viva encara, l’alegria de les festes de Nadal”. I es que
veritablement, un Nadal sense Pastorets a la nostra ciutat, seria un Nadal
trist. Per això n’hem de tenir un gran goig quan els veiem anunciats. Sabem el
que costen i sabem també que no es representen amb la perfecció que hom voldria.
També ho saben els organitzadors de l’Agrupació Amics del Teatre del Círcol de Catòlics.
Però el que interessa és que Els Pastorets es facin, i aquest any s’han
representat tres vegades. El públic hi ha assistit i potser ha estat més nombrós
que en els últims anys; i tots, grans i petits, hem seguit a la colla de
pastors camí de Betlem, i hem taral.lejat les cançons que ens han transmés
l’alegria de les festes de Nadal perqué... “El
Cristo ha nacido – en Belén dichoso, - con amor rendido, - le vamos a ver, a
ver, a ver”.
En la diada dels Reis, els Mags assistiren a
la representació. Abans, asseguts en un tron especial repartiren bosses amb
caramels a tots els que entraven al teatre. I al final de l’espectacle, travessant
el pati de butaques, repartiren caramels, pujaren a l’escenari a fer l’Adoració
al Nen Jesús, mentre el cant del “Gloria” s’expandia amb aires de música
triomfal.
Massa temps sense piano
Febrer
Jove 73. - Representació al teatre del Cercle de Catòlics, per el grup del
teatre del Casal de Mataró, amb muntatge i direcció de J. Rodri. L’autor de
l’obra és Alexandre Ballester, un dels autors més interessants del teatre
català contemporani, força desconegut per el públic en general, però que ha
obtingut quatre premis de teatre en els anys 1966, 67, 68 i 69. “Massa temps
sense piano” està plena de suggerències escèniques, té una estructura plenament
aconseguida i l’humor satíric domina en tota la representació. Els de Mataró
l’han representada molt bé, en una adaptació que s’endevina ha estat feta amb
força llibertat, bé que l’autor ho autoritzi als grups de teatre, com aquest
del “Casal”. Ells han sapigut aprofitar aquesta llibertat de forma positiva,
aconseguint una representació àgil i fresca. Han afegit algunes escenes i n’han
tret d’altres, però tot això sense desfigurar per res la intenció inicial de
l’obra. Em sembla que ha quedat ben clara tota la profunditat del tema, o
sigui, la progressiva influència de l’imperialisme sobre la societat d’un país
imaginari.
Poca gent al local, però tots aplaudint de debó
als components del Grup de Mataró per la excel.lent representació que ens
donaren de la faula cronicada d’Alexandre Ballester.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada