Estampes d’una Passió
En la passada Setmana Santa l’Agrupació Amics
del Teatre del Cercle de Catòlics reuní a una bona colla de joves per
embrancar-se en l’aventura de la representació d’una Passió. L’obra escollida
fou I.N.R.I., original de Mn. Agustí Burgas, que durant molt de temps fou més
coneguda per “La Passió de Figueres”. En la versió lliure que ens presentaren
d’aquesta obra s’afegiren textos de ECCE HOMO. L’HORA DE CRIST”, de Frederic
Corominas, acreditada com La Passió de Banyoles”, de tan bon record a la nostra
ciutat. També s’hi agregà alguna poesia de Mn. Cinto Verdaguer, agençant-se una mescla ben desconcertant,
puix tal com quedà l’estructura dels quadres, la fragmentària història de lladregots capitanejats pels gestes de l’obra
figuerenca i els incomplets emplaçaments de les sortides del Barrabàs de l’obra
banyolina, quedaren sense cap mena de il.lació, compresant-se en una
incoherència aclaparadora. Bé que a mida que avançava la representació i es
desfeien els lligams argumentals de les dues obres, donant entrada als quadres
de “Passió”, l’execució guanyava en tots sentits ressaltant primordialment la poesia
i prosa de Frederic Corominas, que ens feia reviure tota la vivesa del
llenguatge de La Passió de Banyoles”. El quadres de “Judes no perdona” i “Pilat” dignificaven
aquestes estampes enaltides per la extraordinària bellesa dels decorats de Joan
de Palau, que es destacaven en gran relleu quan en alguns moments hi sapigueren
donar uns bons reflexes de luminotècnia.
El
“Amics del Teatre” han fet un assaig per una nova “Passió”, que realitzada amb
l’empenta que porten, podria donar fruits. Es veuen noves cares jovenils que
prometen,i són ells els qui ho han d’ensolcar. Per realitzar el que es proposen
en l’esdevenidor, és necessari en primer lloc aconseguir una bona unió en
treball d’equip. Si la solidaritat fos sòlida, invariable, l’intent podria
reeixir. Abans, però, d’emprendre la peripècia, aconsellaríem als “Amics del Teatre”
que llegissin l’obra de Frederic Corominas, i de bon principi s’aturessin en el
pròleg, en aquesta “Mort de l’Home”, que ells han tornat a escenificar aquest
anys. La força viva, l’esgarrifança, l’emoció que produeix en l’ànima de
l’espectador la imatge del Crist afusellat, encara pot tornar a donar-se en tot
el llarg de l’obra en una nova línea de teatre modern. La nova o la mateixa “Passió”
banyolina, seguint la trajectòria marcada per aquest principi, podria donar
excel.lents resultats.
Podría,
però, tornar a fer renéixer l’afició, avui tan displicent?.
Heus aquí l’enigma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada