Dècada anys 70 - Any 1972

FOC NOU

( De la revista “Horizontes”. Abril 1972)

  El dissabte dia 15 d’abril, l’Agrupació “Amics del Teatre del Cercle de Catòlics de Banyoles i Comarca” representà en el seu local l’obra en tres actes original d’Ignasi Iglesias, FOC NOU. Hi assistí molt poca gent: famílies d’actors i alguns aficionats dels que encara en queden. A les onze de la nit començà la representació.

  Segons el programa, els personatges de “Foc nou” pertanyen a la burgesia de les ciutats petites de la Catalunya rural. El conflicte es presenta entre una mare acostumada a no tenir més preocupacions que les que dóna una bona administració de la casa i els seus fills, mal educats pel pare, al moment de la mort d’aquest i trobant-se que la casa, que semblava tan segura, no es pot mantenir.

  Al llarg de tota l’obra es veuen dues idees centrals: una, la dona deixa d’ésser una mena de barreja de nina, administradora i mare de família, per a passar a ésser una persona amb tots els drets civils i morals; l’altra, la redempció dels fills pel treball. Potser una mica brusc el canvi dels dos fills grans, perquè sobta que al final de l’obra, quan durant tota l’estona s’han mantingut en una posició enfront de la mare, sostingut per l’avi, sentin aquell entusiasme pel treball. En un final una mica forçat teatralment, però, en canvi, en les intencions d’Ignasi Iglésias, és completament volgut.

  La primera representació tingué els seus alts i baixos. Alguns defectes suposem es corregirien en les successives representacions. Les falles més visibles foren sobretot en les entrades dels personatges, algunes massa tardanes, les quals obligaven a l’actor que estava en escena a sentir-se molest, cosa que es notava molt des del públic. Creiem que això és defecte interior, possiblement per falta d’un regidor d’escena que donés les entrades.

  En la direcció es veu ben clar que Joan Olivas va formant el cos d’aquest “conjunt” que tant el preocupa, i que espera poder aconseguir a força de representacions per tal de treure el nerviosisme d’alguns actors que encara no es veuen prou segurs. La mà directiva es nota sobretot en les escenes de conjunt – magnígfica la del final del segon acte-, en algunes pauses i reaccions dels actors, alguns molt posats dintre el personatge, i en la col.locació escénica.

  Rosa Pujolàs, ,Lluis Soler, Joan Solana, Caterina Noguer i Rafel Serralvo foren els actors que tenien al seu càrrec els papers claus en les escenes de discusions familiars, i donaren a les actuacions conjuntes un to molt elevat. Un paper ingrat, el de la vella serventa Teresa fou interpretat per Carme Comadevall d’una manera que qualificariem de magnífica. L’emoció que es desprenia de la seva parla i en els seus silencis d’angoixa interior, foren el millor del tercer acte, que per altra banda resultà el més fluix de l’obra. Ben desinvolta digué el seu paper la nena Lali Martinez; molt ben tret el personatge del notari per Francesc Mayolas, i cumpliren en els seus breus papers Carme González i Miquel Figueras.

  En conjunt podem dir que fou una bona actuació que ens anima per el futur de l’Agrupació Amics del Teatre.