EL
TEATRE DE TITELLES I MARIONETES
A diferents barris de Banyoles en el marc de
les festes d’agost s’organitzaren una sèrie de manifestacions teatrals, per als
nens, que presentaren les companyies Can Panxut ( a la plaça de les Rodes), i
La Serpentina (a la plaça Major). Ambdues tenen una mateixa característica, i
constitueixen un exemple d’un altre tipus de teatre: el teatre de titelles i
marionetes.
Companyia Can Panxut.- El
seu fou un espectaccle de titelles tradicional a partir d’una rondalla de Joan
Amades, Blancaflor. Una història clàssica de princeses, prínceps, dimonis i
titelles varis de la literatura infantil. Al mig de la història, i segurament
com a conseqüencia de la procedència de la majoria d’actors (del grup de teatre
Talleret de Salt), introdueixen a la reresentció de titelles un nou element:
l’actor de carn i os, que traspassa l’espai del teatret per a recrear ell
mateix el titella. A més, inclouen la presència d’un actor pallasso (semblant
als germans Poltrona) que dirigeix des de fora i provoca el públic). Plàsticament
un espectacle no gaire agraciat, amb una certa cadència en el ritme. A destacar
la introducció de l’actor/titella qe no queda ben resolt, malgrat la bona
intenció de la idea.
La Serpentina.- El
seu epectacle d’una hora es divideix en dues parts. La primera és una versió de
la rondalla mallorquina de Joan d’es Racó, El cap del drac. Una història
tradicional d’una princesa per casar, el drac i el cavallet salvador molt ben
recolzada per les marionetes de tija alta, dissenyades esplèndidament pel
mateix grup, i que es mouen plenes de vida dins el teatrí meravellosament
dirigides per en Josep Maria. La segona part és la Festa Major, del propi grup,
amb personatges més humans i la introducció d’elements tradicionals del
folklore: gegants, nins, cavallers, cotonines, bastoners, castellers... que en
un ritme desenfrenat –pel bon afer dels titellaires- es succeeixen un darrera
l’altre, en uns moments d’acció trepdant, i una riquesa visual considerable.
(Francesc Feliu a El Bagant. Setembre
1981).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada