ELS PASTORETS 1981
(De l’article de Francesc Feliu a la
revista El Bagant – Desembre 1981)
Els Pastorets són encara una de les tradicions més
arrelades a casa nostra. Qui no s’ha disfressat de dimoni, àngel o pastor?. O
qui no ha assistit com a simple espectador i no recorda encara amb simpatia les
divertides batusses del dimoni amb els pastors, i les melodies enganxoses d’una
música que s’ha anat transmetent de pares a fills?. Avui, quan per Nadal
preferim anar al cinema o a la boite, quan moltes vegades hem considerat Els
Pastorets com un espectacle vulgar, anacrònic, desorientador i excessivament
fora de lloc, pot sorprendre que hi dediquem més ratlles. Raons?. Avu encara
Els Pastorets no s’han deixat de representar, i segueixen representant-se.
(Segueix un estudi de la temàtica i
la iconografia d’Els Pastorets extret d’un article que fèu Joaquim Vila i Folch a la revista “Serra
d’Or” el novembre de 1978. Per la seva extensió no crec adient publicar-lo.
Anem al final del que escriu Francesc Feliu:)
Com diu la presentació Els Pastorets de
Banyoles tornen com cada any, com sempre, per a fer més viva, més intensa
encara l’alegria de les festes de Nadal. Cada any, però, costa més trobar la
gent que vulgui fer-los, i el públic que hi assisteix cada cop és més reduït.
Darrerament només cumpleix la funció de divertiment infantil per la tarda del
diumenge. Això ens ha de fer reflexionar sobre la seva validesa. Deixant de
banda la crítica del seu contingut, hem de convenir que és un especacle que no
es renova, la qual cosa el converteix única i exclusivament en una peça de
museu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada