Any 1981

CARME QUER (II)

 

LA MARE SOFERTA.- A”El divino impaciente” ja hi afluïa tot l’esplet emotiu del que havia d’ésser en el futur la teva sendera artística . Com si l’harmónc vers de Pemán t´hagués deixat petja en la teva veu curulla de tendresa, amaganyadora, veu temorenca com si tingués por de fer mal; aquella veu dolça que feia que estimèssim els personatges que interpretaves aconseguint que se’t compadís, com l’Elvira de “CINC FILLS, una de les teves millors interpretacions d’aquesta obra centenària en la que la companyia Vila-Daví assolí fer aixecar el cap del teatre català que aleshores molts volien destruir.

  Temps difícils aquells d’una postguerra en la que representaves els personatges d’una víctima innocent en els que els públics d’arreu de les nostres comarques s’hi identificava, ja que tu i en Freixa, extraodinaris tots dos, aconseguieu fer arrancar la llàgrima viva. Ingenuïtat, candorositat?. Jo no ho crec, perquè així es vivien aquells moments. Ja ho deia aquell rector de poble, emocionat, després de la representació, quan en acomiadar-nos a tots els de L’Agrupació Teatral Banyolina, et confesava a tu i a en Freixa: “Heu aconseguit fer més bé vosaltres amb aquesta obra, que no pas jo en tots els sermons de l’any”.

  Ja tenies encarrilat el teu personatge de “mare dolorosa”, la mare soferta que interpretaries dotzenes de vegades, fins que amb la Tomasa de DON GONZALO O L’ORGULL DEL GEC et tornaries geniüda, espavilant la veu, ara gallarda i vigorosa defensant el teu fill – Don Gonçal- i plantant cara al teu Nasi carreter (Freixa) dient-li plena de nervi:

Tomasa:- Nasi!, Nasi!

Nasi:- Tu cuida’t de tu.

Tomasa:- Em cuido de mi i dels meus fills que obligació hi tinc.

Nasi:- Ja et dic jo que si que te’n cuides!. Ves si cuidar-se dels fills vol dir deixar-los fer la seva santa voluntat?.

Tomasa:- Perquè els flils fan el que han de fer!. Malaguanyats per a tu el fills que tenim.

Gonzalo. – Però si tot això no val la pena que vostés s’enfadin.

Nasi.- Pots ben enraonar tu!. Està clar que has de defensar a la teva mare!. Ja t’asseguro que si no hagués estat ella, ni a estudi hauries anat!

Tomasa:- I ara seria un burro de cap a peus, i el podries regalar a en Bieló, perquè li fes tirar un carro!.

DEL DRAMA A LA COMÈDIA. Havies de fer moltes vegades aquest paper de mare soferta. Quasi cada diumenge, en un poble o altre del nostre país, t`havies d’enfrontar amb el mirall per veure com el maquillador et solcava d’arrugues el teu rostre jovenívol i t’emblanquinava els cabells que t’havies emmonyat per identificar-te encara més amb els personatges de l’antiga època que representaves. I així anares apuntant les moltes obres que interpretares: UN MIL.LIONARI DEL PUTXET, de Gastó A. Mantua; SANG BLAVA, de Pous i Pagés, EL PINTOR DE MIRACLES, de Rusiñol; L’ONCLE RECTOR, de Folch i Torres; L’ASE DE LES RELIQUIES, de Miquel Llosas ELS MIl.LIONS DE L-ONCLE, de Carles Soldevila, JULIETA, FILLA ÚNICA, de Folch i Torres (el dia 25 d’abril del 1948 representares per primera vegada el paper de Dida), A MANS OBERTES, ULLS CLUCS, de Francesc Presas, UNA NOIA PER CASAR, de Folch i Torres; EL MIRACLE, de Joan Puig Dalmau; FLORS I VIOLES, de Pompeu Crehuet; “MANOS DE PLATA” de Serrano Anguita; “LA CASA”, “POR LA VIRGEN CAPITANA” i “LA LUZ DE LA VISPERA, de Pemán, “LOS QUE QUEDAMOS”, de Giovanni Cenzato...

  Com tota persona que sent el coratge escènic dins les seves venes, vas voler sortir de l’encasellament dramàtic per mostrar-nos que en la comèdia dominaves les taules amb la teva encomanadissa jovialitat i el teu bon joc escènic, i va ser amb LA EDUCACIÓN DE LOS PADRES de Fernández del Villar que vas deixar de dramatitzar personificant una noia alegre, inquieta i esvalotada alhora que dolça i dòcil amb la teva veu candorosa sempre plena d’inigenuïtat. Aquesta descoberta del teu aspecte d’actriu de comèdia va ser el comiat del teu recorregut escènic de la teva primera època guiada per la mà directors d’en Pepet Freixa..