ANY 1982

ELS PASTORETS EN CATALÀ – TOT ÉS COMENÇAR

 

  Els dies de Nadal, Cap d’Any i Reis es representaren per pimera vegada a Banyoles els tradicionals “Pastorcillos” que des de fa gairebé cent anys s’anaven representant a la nostra ciutat amb el títol de “El Nacimiento del Salvador o la redención del esclavo”. L’obra dels olotins Molins i Rubió ha estat traduïda per un altre olotí, el dr. Joaquim Danés, i és aquesta versió la que s’ha presentat al teatre del Cercle de Catòlics per un grup entusiasta de jovent.

  En la presentació de l’espectacle, la Carme Mariscot es dirigí al públic notificant-li que aquesta versió lliure en català s’estrenà l’any passat a Olot. Per tant “els personatges de la història són els mateixos, només que aquest any han aprés el català. I el parlen. I no només hi ha el canvi de llengua. A més, aquest any hem volgut cantar-los a viva veu. També s’han alterat o suprimit algunes escenes per a donar més agilitat a la història. Moltes idees no les hem pogut realitzar. S’han quedat en la cartera dels projectes. El temps se’ns ha fet curt, malgrat treballar-hi fa dos mesos i mig. Algú potser es pregunti la raó de tot aquest enrenou. Doncs bé, Els Pastorets, com tota obra humana, està sotmesa al temps. I temps vol dir canvi. Els Pastorets han d’anar seguint el curs del temps, han de parlar el llenguatge de la seva època. El que ha de quedar inalterable –com a tradició popular que són- és allò més característic: els caràcters i maneres de fer d’uns personatges i el curs i el desanllaç de la narració.

  Creiem que nosaltres hem iniciat un treball nou, que no és encara acabat. Per fer-lo hem sigut conscients de què Els Pastorets no han de perdre mai la seva identitat”.

  Bé, si, per fi Els Pastorets s’han representat en català. No farem aquí una crítica de la versió lliure del sr. Danés ni de l’entusiasta  representació endegada per la Secció Juvenil del Cercle de Catòlics. Ens allargariem massa i creiem que temps hi haurà si d’ara endavant segueixen encarrilant-se amb els retocs apropiats que l´’obra necessita per a fer-la més nostra. Deixem constància de l’esforç que ha representat per aquest grup que ha començat a fer parlar i cantar els pastors, àngels i dimonis en la nostra llengua. Bé mereixen com a iniciadors de tan important escomesa que els seus noms siguin registrats. El repartiment fou el següent:

  Bato: Jordi Angelats – Borrego: Joan Gratacós – Soff: Jesús Frigolé . Uriel: Miquel Angelats – Sara. Rosó Brugada –Isaac: Pep Gómez . Llucifer: Lluis Masgrau  i Esteve Angelats – Satanàs: Xavi Frigola – Sant Miquel: Montse Boix -Sant Gabriel: Mariona Angelats - Josep: Xavi Juscafresa – Maria: Francesca Sanchez.

  En el pròleg hi col,laboraren: Imma Mariscot i Maria Artigues. Col.laboraren en les molt intrincades feines que no es veuen des del públic: Carme Mariscot, Agnés Teixidor, Raven. Miquel Rustullet, Ultano Gómez, Quim Tarafa, Joan Masó, Agustí Fontbernat, Jou Royo, Montse Olivas, Dolors Liu, Anna Artigues.

  Els dimonis que aprengueren per primera vegada a cantar en català foren: Albert Yani, Pere Palmada, Xavi Vallmajor, Xavi Prats, Carles Cuenca, Josep Yani, Jaume Angelats, Joan Geli, Albert Olivas, Llorenç Gòmez i David Colprim. I no parlem de grups d’àngels i pastors, perquè molt em sembla que aquí ja no hi ha control.

  La direcció escènica anà a càrrec d’en Jordi Angelats i en Joan Gratacós.

  A tots els responsables d’aquesta escenificació hem de donar-los-hi les gràcies per l’esforç representat per a portar a terme aquests Pastorets. Hi hem vist coses molt positives, però tambe algunes de negatives. Entre aquestes darreres esmentem les “cantades” que han estat veritablement deficients.  Però, no us preocupeu, heu estat també iniciadors de la “cantada en directe” i no és pas qüestió de tornar al comodisme del “play-back”. Teniu temps per a formar una bona Coral. És una de les coses més importants de l’espectacle. Si aconseguiu que en el proper Nadal, àngels, pastors i dimonis cantin ben harmonitzats (!) ho tindreu molt guanyat. De tot “lo altre” ja us n’anireu sortint....Ah!, i a veure si és possible que en els programes hi poseu la lletra de les cançons, perquè ara sabem la música i no sabem la lletra. I hem de procurar que el públic s’assabenti de que canten els actuants. Perquè si és qüestió de cantar tots plegats alguna vegada ho podem fer-ho, públic i actors, tots cantant en CATALÀ!

(Revista de Banyoles. Gener 1982. Signat: G.).