EL DRET I EL REVÉS DE LES BONES
INTENCIONS
Taller Gironí de Teatre Català ha presentat
al Cercle de Catòlics el seu muntatge de l’obra El dret al revés, de Jaume Serra i Fontelles. Aquest és el segon
treball del grup després de La dama
enamorada, de Puig i Ferreter i la continuïtat de la pretensió de portar a
l’escenari obres de teatre català.
Aquest cop la tria s’ha decantat cap a un
autor contemporani: jaume Serra és realitzador de televisió i ha obtingut
diversos premis literaris i, concretament, amb l’obra que ens ocupa, el premi
de teatre Ciutat de Granollers. Tot i això, ben segur que el guardó es degué
més a la necessitat del jurat de descobrir nous autors de teatre en el desolat
panorama teatral català que no pas pels mèrits de l’obra. Aquesta, a partir
d’una idea sense massa originalitat (els fantasmes.símbols del poder tornen al
bon camí els protagonistes, els quals han tingut l’osadia d’alterar l’ordre
establert), desenvolupa una peça aparentment original quan a la forma i el
tractament: el joc de capgirar les coses, l’absurd de les situacions i els diàlegs,
la normalitat de les situacions que no ho són. Al capdavall, però, el joc
esdevé repetitiu i pesat i cau en el parany de la seva pròpia proposta.
La posta en escena del Taller Gironí de Teatre Català en lloc de donar agilitat al text,
el dilueix encara més. Tot el treball d’interpretació, moviments escènics, llum
i so,. accentuen la confusuó d’una proposta de muntage gens clara, sense cap
unitat en la direcció d’actors i desaprofitant les possibilitats de potenciar
el joc i l’humor que ofereix el text.
Al cap i a la fi, es tracta d’un problema de
deixar clars el treball i les intencions del propi grup de teatre. L’opció que
es tria (en aquest cas del Taller Gironi
de Teatre Català, no moure’s dins un grup concret de forma teatral) no vol
dir posar en solfa un reguitzell d’obres, una darrera l’altra, encara que totes
siguin d’estils ben diferents. L’estil i la personalitat els han d’assolir el
grup amb el seu treball.
(Jaume Ribera a El Bagant, abril
1982)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada