Any 1981

JAUME I PORTA CUA

  La Junta del Cercle de Catòlics es va negar a acollir l’obra Jaume I el conqueridor, de Frederic Soler “Pitarra” que presenta el grup Atrezzo de Llagostera dintre la Campanya de teatre que subvenciona la Diputació, degut al seu contingut eròtic.escatalògic. Això, juntament amb problemes d’accés a la sala (durant les primeres representacions del cicle no es podia entrar doncs el bar era tancat per vacances) va fer decidir les conselleries de Cultura i Joventut de l’Ajuntament a traslladar el cicle de teatre al cinema Victoria.

  Jaume I el conqueridor és una obra que Pitarra (1839-1895) escriví per a divertiment d’amics i cercles reduïts i de la qual renegà més endavant; des d’aleshores ha circulat  com anònima, Aquesta mateixa obra, escenificada per una companyia professional, es representà al mateix cinema Victòria per Sant Martirià de 1978. Cal dir que amb un resultat lamentable, el màxim que poden donar de sí l’acumulació d’acudits verds i gags sense massa gràcia.

  Tanmateix no són criteris de qualitat els que mouen a la Junta dels Catòlics a vetar la representació d’obres teatrals doncs ja tenim un precedent: el novembre de 1979, l’obra Fastos infernals (TEI de Sant Marçal), un dels millors treballs de la temporada a les nostres comarques, s’ha de fer al Victòria, aquest cop per irreverències religioses. L’ANTÍGONA D’ESPRIU.

  Tampoc és la qualitat la nota característica de les obres que presenta la 3ra. Campanya de Teatre de la Diputació. Un bon exemple fou el muntatge que el grup Dafne de Tossa en fèu de Antígona de Salvador Espriu. Hi ha cops que les ganes i la bona fe no són suficients per a treure un resultat digne.

  Espriu construí un text dur i amarg, fortament marcat pel record de la Guerra Civil. El personatge de l’observador, greu, irònic, és l’element que ens distancia de la tragèdia i ens convida a reflexionar. Res d’això reflexava l’actor que s’encarregà d’aquest personatge, donant-li una incomprensible càrrega d’atabalament i a voltes d’intriga en un text que des del bon començament evita el suspense. No entenem la llum i el vestuari utilitzant colors cridaners (l’obra és pessimista, severa), la barreja de diferents tipus d’interpretacions (?) les solucions donades als quadres “coreogràfics”, la utilització de màscares ( a vegades d’efecte còmic) o la selecció del fons musical, Tot plegat una barreja sense cap unitat. Excepció feta del Tríptic del TEI de Sant Marçal poques esperances ens queden de veure teatre de qualitat.

  (Jaume Ribera a la revista El bagant. Novembre 1981)