MUNTAÑOLA AGRAEIX
No
sóc aficionat a donar “coba”. M’han fet sempre picor els “viva Cartagena!”.
Entre els meus amics tinc fama d’eixut, però també de dir, sempre que puc, el
que penso. Els elogis només els prodigo quan molt sincerament penso que són
merescuts.
He de
confessar que vaig acudir a Banyoles pensant que assistiria a una funció d’aficionats
(sense que hi hagi cap sentit pejoratiu a aquesta paraula) en la que amb una
bona sort, els intèrprets farien passar una estona a un públic més aviat benvolent.
I em vaig trobar amb una sèrie d’agradables sorpreses. Hi havia molta
gent, cosa gairebé imprescindible perquè “funcioni” una peça de teatre còmic.
El públic seguia les incidències (les ximpleries, podria dir) de la comèdia amb
atenció, i no perdia cap dels efectes pensats per sorprendre’l o divertir-lo. I
per damunt de tot vaig “disfrutar” d’una interpretació que per a ells voldrien
moltes formacions professionals. Una interpretació que treia el màxim profit de
situacions, diàlegs i silencis.
Quan un autor té la sort de veure a l’escenari
“tot el que havia imaginat”, perfectament comprés i interpretat pels actors, el
parell d’hores que passa amb els personatges, fills seus, és una estona molt divertida,
i sense crispació, tota vegada que l’autor, almenys jo, es desdoblega de la
seva condició de pare de la criatura, per esdevenir un espectador més, capaç
fins i tot de riure, mercés a haver-se oblidat de la gènesi de la cosa, i estar
pendent únicament de l’actitud d’un actor que sap vendre el seu paper.
La distància, en el temps, que em separa de
la creació d’aquesta obreta, em va permetre l’objectivitat de judici suficient
per trobar-hi alguns defectes – mai imputables a la interpretació-. Així, si
ara fos a fer, potser evitaria certes reiteracions, i per damunt de tot, l’alleugeria
d’extensió. Faria alló que els tècnics en diuen “pentinar-la” i potser també
treuria alguns “acudits fàcils” perquè el públic es prengués més seriosament el
“drama” del protagonista. Posats a fer, també em carregaria les al.lusions al
festival de la Cançó, broma conjuntural en l’època que fou escrita i estrenada “Ronyons
de recanvi”. Penso que una labor d’estisora, tendint més a la síntesi, no faria
altra cosa que beneficiar aquesta comèdia que he tingut la sort de veure molt
ben interpretada i dirigida a Banyoles per les festes de Sant Martirià.
Moltes gràcies a tots.
JOAQUIM MUNTAÑOLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada