Dècada anys 70 - Any 1977

GOODSPELL

 

  El dia 5 de juny.el grup “Fusta” de Barcelona va presentar en el Cercle de Catòlics l’espectacle musical “Goodspell”, organitzat pel grup de teatre “Sarau” format recentment a Banyoles.

  L’espectador s’adona que aquest espectacle és un exemple clar del que podrien ser els muntatges que avui es porten al cim d’un escenari: moviment constant, ritme, música, moments d’una veritable bellesa plàstica, una constant comunicació Actor-Espectador. Qui era a la sala l’hi va ser difícil d’inhibir-se com generalment solem fer, sinó que li vingueren unes ganes de participar en el desenvolupament de l’obra, cantar, alegrar-se, pujar dalt de l’escenari i acceptar el vi que els actors oferiren...

  Cert, que els qui ja havíem vist l’obra per Companyia professional, ens donà la sensació de que era una còpia d’aquella versió.

  -Efectivament, nosaltres vam limitar-nos a reproduir amb certes modificacions i aportacions personals el que havíem vist fer... –ens dirien elles.

  Qui ens parla és una d’aquestes noies que no fa gaire estava damunt de l’escenari. És la primera obra del grup “Fusta”, d’aquest grup de noies, totes elles molt joves, entre els quinze i disset anys..

-       Com va sortir el grup “Fusta”?

-       Fa un parell d’anys, les noies del col.legi anàrem a veure a Barcelona, “Goodspell” feta per els professionals. Ens entusiasmà tant l’obra i el muntatge, que en les hores lliures que teníem, tot un grup comentàvem l’obra...D’aquestes discussions va sortir l’idea de representar-la. Que quedi clar, que en un principi, només volíem fer una cosa que havíem vist i ens havia agradat moltíssim.

  També va agradar als banyolins. Perquè certament, l’obra ha agradat al públic que no està massa acostumat a veure espectacles d’aquest tipus amb aquest acostament entre actors i espectadors, i amb una senzillesa no esperada. Hem sentit que vosaltres mateixes us ho heu fet tot, no és així?

-       Doncs, si. Una vegada decidides tornàrem a veure cinc o sis vegades més l’obra. Primer, com a sessions de treball, preníem notes, gravàbem els diàlegs i les cançons... Quan tinguérem el material, cada una de nosaltres va escollir el paper que ella creia que més l’hi anava. Llavors, entre totes ho anàrem muntant tot, escoltant consells, però el treball és tot nostre.

-        Un treball molt digne, seriós i efectiu...

-       -Tingues en compte que les primeres vegades no va ser com avui, era molt més esquemàtic, molt poc aconseguit.

-         Evidentment, es noten les quinze representacions que porten amb aquesta increïble espontaneïtat i naturalitat que ens fa difícil de creure que sigui la primera obra del grup; aquest ritme sorprenent, la constant movilitat i la perfecta coordinació escènica.

-       - Hem millorat des de les nostres primeres representacions. Això ha estat possible corregint les faltes que al llarg de les quinze representacions hem anat trobant. Tingues en compte que la primera representació va ser una experiència portada a terme després d’haver assajat durant tres mesos, un cop a la setmana. Cada fi de setmana, ens reuníem totes a un col.legi de monges on hi ha un petit escenari, allà vam muntar el nostre “Goodspell”, d’una manera molt senzilla...

-         Extraordinàriament senzill, però molt ben aconseguida.

Algunes opinions del públic

-El text em va deixar indiferent, però vaig quedar satisfet del muntatge i la interpretació.

- No m’interessa el tema. Em sorprengué la movilitat i l’agilitat.

- Em va agradar molt, moltíssim. Molt bona interpretació, amb una perfecta coordinació.

- Molt bé. Em va agradar la manera de fer-ho, la comunicació existent entre actors i públic.

- Deixant de banda el text, s’ha de reconèixer que el treball va ser molt seriós. Crec que un gran encert ha estat la constant mobilitat, i aquesta gran senzillesa i naturalitat.

- Molt bé. Una obra molt airosa, gens pesada i feta amb moltes ganes i entusiasme.

- Molt bé. Fet amb gracia i agilitat.

-Extraordinari el fet de que gent de quinze i setze anys demostrés una gran seguretat i veterania impròpies d’aquesta edat, tanmateix ho tinguéssim aquí tot això!

- Molt espontani i bona interpretació. Es mereixien més públic.

                     (F.X. a Revista de Banyoles. Hi ha una foto de Jaume Ribera).