Qui era Albert Llanas?
- Passi-ho bé, senyor Llanas!
Era tan popular la figura d’Albert de Sicilia
Llanas a les darreries del segle passat que només de veure’l passejar pels
carrers de Barcelona, tothom el saludava amicalment:
-Passi-ho-bé senyor Llanas!
Efectivament, Llanas era un dels noms més
importants que trobem plenament inserit en un corrent de teatre popular, en l’autèntic
sentit de la paraula, sense popularismes ni falses concepcions paternalistes.
La seva figura, una mica enfosquida per la
presència de Guimerà, de qui fou contemporani, correspon plenament a la de l’intel.lectual
bohemi de l’època. De família benestant, es posà ben aviat al capdavant del
negoci tèxtil patern, però s’arruinà en les empreses de teatre que promogué
tant a Barcelona com a Madrid. El 1863 comença a deixar-se veure en les
reunions del cafè Cuyàs, on es reunien tots els artistes i lletraferits de
Barcelona. Dos anys més tard, quan en tenia 25 (havia nascut a Barcelona el 28
de desembre de 1840), Llanas funda i dirigeix Un tros de paper, primer periòdic humorístic escrit en català. Home
molt enamorat de tot el que fa olor d’escenari i bambolines, aviat el trobem d’empresari
del teatre Circ Barcelonès i més tard del teatre Principal. A Madrid, dirigeix,
com empresari, els teatres de la Bolsa i Novedades. Tradueix Moratin (El si de las niñas), de qui aprèn que
el teatre serveix per a plantejar conflictes reals, a nivell d’una problemàtica
social.
En 1885 estrena El marquès de Santa Llúcia, i l’any següent No es tan fiero el león...; però la seva millor obra és Don Gonzalo o l’orgull del gec
estrenada en 1891.
Adapta al català altres obres de Moratín,
així com de Calderón de la Barca i Shakespeare. És autor d’ Una grossa de pensament en vers (1895)
recull d’aforismes en el qual resta palès el seu decidit conservadorisme, tot i
que de jove tingué tendències federalistes. En 1901-1902 publica a “La veu de
Catalunya” una sèrie d’articles amb el títol de Trenta anys de teatre, de valor més pintoresc que documental. Més
aportacions seves al teatre són, entre d’altres Perdiu per garsa; Qui no té
res que fer el gat pentina, Veste’n
Anton, La germana gran i L’oncle Bernat.
Llanas es molt recordat per un saborós anecdotari
que com el de Santiago Rusiñol ha estat molt falsejat. No obstant en podem
treure una, la més coneguda, potser per ser la darrera: el dia 10 de desembre
de 1915, Albert Llanas moria i en el seu llit de dolor es s’acomiadava d’ell
mateix estrenyent-se les dues mans i dient-se solemnement:
-Passi-ho bé, senyor Llanas!.-
(Galat a Horizontes-Revista
de Banyoles. Num. 498. Primera quinzena d’Abril 1977).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada