Dècada anys 70 - Any 1978

“WOYZECK”, per el Grup Espontani d’Olot

 

  Organitzat pel Grup Sarau, el dia 8 d’abril es presentà al teatre del Cercle de Catòlics en funció de nit el Grup Espontani d’Olot amb el drama “Woyzeck”, original de l’escriptor alemany Georg Bückner (1813-1837).

  El Grup Esponani d’Olot, amb més de nou anys d’existència, és sens dubte el col.ectiu teatral més regular d’Olot.La versió que oferí està basada en la traducció de Carme Serrallonga i ha estat muntada col.lectivament pel Grup. Muntatge en el que sembla que n`és força responsable en Ramon Barnera. Bon muntatge, bé que força après dels Joglars on tanta petja han deixat en el teatre català.

  “Woyzeck” és considera l’obra teatral més important de Bückner (autor de “La mort de Danton”, “Leonci i Lena” i “El missatger de Hesse”. La peça és una al.lucinada reflexió sobre la crueltat humana i sobre la manca de sentit de l’aventura de l’home sobre la terra. Sembla com si Bückner volgués portar una situació fins els darrers extrems perquè el públic faci ús de la seva capacitat de reflexió, i arribi a concloure que si al món es poden explicar històries com la del pobre soldat Johann Christian Woyzeck, és absolumant necessari fer un canvi radical en un món tan mancat de sentit humà i tan ple de desesperances. Cal recordar que “Woyzeck” és basada en un fet real i que, per tant, fou una anàlisi de les contradiccions del nostre món.

  El Grup Espontani començà l’obra amb un bon ritme, bé que a vegades trencat per la gravació musical – música per cert molt encertada- difícil d’apariar-se amb el moviment dels actors. No obstant, aquesta escena primera i algunes altres d’entremig foren les més ben tretes. En ocasions, però, fallava en  el muntatge l’ajustament de les escenes, l’acoblament dels diàlegs i una disciplina en els moviments dels actors. Disciplina més ajustada en els moments en que tancats a la presó metàl.lica “joglaresca”, els actors es veien precisats a fer més acrobàcies que “teatre”; la vigilància corporal en el sentic acrobàtic havia d’ésser estricta ja que sempre hi ha perill d’un pas en fals. Aquí tenim el trist cas de Glòria Rognoni d’Els Joglars (que caigué d’una bastida metàl.lica durant la representació d’”Àlies Serrallonga” i segons tinc entés d’una noia d’aquest mateix Grup Espontani d’Olot que uns dies després de la represenytació a Banyoles va caure de l’encavallada sense que afortunadament prengués mal.

  Al final de la representació el públic aplaudí l’esforç de tots els actuants d’aquesta obra curta que es troba llarga, malgrat els molts treballs d’un Grup que es deu haver passat molts dies arriscant-se per oferir-nos aquest díficil muntatge. A ells i al Grup Sarau, per haver-los fet venir, va el nostre aplaudiment.