AL NOU ESCENARI DEL MERCANTIL
Al teatre Mercantil s’estan donant els últms
retocs als assaigs de l’obra “Distret...però no tant!”. Són les onze de la nit
i a l’escenari hi ha moviment. Es van polint i retocant les escenes marcant els
moviments amb ritme àgil. Els assaigs que en principi es feien en el Cercle de
Catòlics, ara es fan al Mercantil i l’amplitud de l’escenari permet a l’actor
moure´s amb mes desimboltura.
M’assec al pati de butaques al costat de l’Olivas
que posa una atenció extrema a una escena amorosa que interpreten els joves
Miquel Torrent i Glòria Cunill.
- No,
no, no--- Això va lent, nois, això va lent!--- A veure. Tu, “Adela” l’has
rebutjat. Seu a la butaca. Tu, “Enric”. Avança dos passos... acosta`t a la
butaca. Per darrera... posa els braços al respatller.... inclina’t... acosta la
cara a ella... No!, per aquest costat, no, per l’altra!. Ara!. Digues-li la
paraula amorosa. Bé... pero més melós... Tu, “Adela”, ves seguint enutjada.
Aixeca’t! Fes uns passos fins al sofà. Prou!... Atura’t!... d’esquenes a
l’”Enric”. Bé. “Enric”, avança cap a ella. Posa-li les mans a l’espatlla. Bé.
Torna-li a dir que l’estimes... Més melós...! Ara....! Noooo!... Des del públic
no se’t veu la cara... Diga-li per l’altra costat. Per l’”hombrera” dreta...
Ara resulta més bé això--- Però encara és massa lent. Una mica més de ritme!...
Tornem-hi”
Sembla mentida que això del teatre que hom
veu en un parell d’hores que dura la representació porti tanta feinada en els
assaigs.
- Ja fa dos mesos que assaigem,-ens diu en
Tubert- i... el que costa agafar un ritme àgil!. La comèdia moderna d’aquest
tipus requereix molt d’assaig perquè és un continu entrar i sortir de
personatges i ens fa estar en una continua atenció.
- No sé si ens en sortirem -ens diu l’Oller,
més pessimista ell,- Ens costa molt d’entrar en els personatges. Potser és
perque hem volgut trencar motlles fent tipus diferents dels que alguns teníem
per costum representar.
- És una comèdia divertida?
- Home, -ens
diu en Geli- em penso que aconseguirem fer arrancar la rialla. És una comèdia
d’aquelles que els italians en diuen un “divertimento”. De tot el que hem
llegit en aquests últims temps, és la que hem considerat més encertada per la
nostra Agrupació. Ha estat molt representada i fins i tot fou passada fa un
parell o tres d’anys per el circuit català de T.V.E.
-Com es que la representeu al Mercantil?
- Tractant-se
d’una funció benèfica -ens explica
Olivas- interessa que hi hagi força públic, i el Cercle de Catòlics ha quedat
petit. Els empresris de Banyoles s’han brindat a deixar-nos els locals i hem
escollit el Mercantil perquè ens fa il.lusió ser la primera Agrupació que
inaugurarà aquest escenari en teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada