Dècada anys 70 - Any 1977

Diversos aspectes del teatre

“Escuadra hacia la muerte”

 

  El dissabte dia 6 d’agost en sessió de nit tingué lloc en el Cercle de Catòlics una representació teatral a càrrec de l’Agrupació Amics del Teatre de Banyoles que posaren en escena l’obra escrita en castellà per Alfonso Sastre ESCUADRA HCIA LA MUERTE. Els actors i l’equip tècnic foren els següents:

Actors: Agustí Barceló, Lluis Soler, Lluis Vila, Jaume Figueras, Pere Josep i Jordi Domènech. Decorats a càrrec de Jordi Casadevall. Control de llum: Joan Celrà. Música i só: Pinito. Vestuari i utilleria: Raven. Maquillatge: Glòria Cunill. Direcció:Pere Josep.

  Gairebé tots sentim la necessitat en les nostres hores lliures de dedicar-nos a alguna activitat fora del nostre àmbit professional. Com a aficionats som membres actius en el camp de les lletres, de l’art o de l’esport. Es sacrifiquen les hores de repòs, però, aquestes, no tenen valor davant la satisfacció de millorar-se.

  El teatre és escola i ha d’ensenyar les formes del bon parlar, de presentació, de vestir, de raonar... El públic vol viure l’escena i el personatge. El públic no admet que les escenes se li facin interminables esperant que l’actor vagi repetint, sense ànima, el que sap que ha de dir,perquè abans ha escoltat a l’apuntador des de la seva butaca.

  Indubtablement que quan s’aixeca el teló en un escenari d’aficionats ha sigut a base de grans sacrificis de tots els que intervenen – estudi de papers, assaigs, muntatge, etc-, però perquè això tingui el seu profit ha d’oblidar-ho i lliurar-se totalment al seu art.

  Una obra de teatre mal representada, perdrà sempre forçosament una bona part de les seves qualitats. I, al contrari, una obra mediocre però ben representada, guanyarà sempre i tot sovint mantindrà el seu equilibri.

  D’aquí ve la importància de l’actor en el teatre, i perquè el resultat sigui assolit amb èxit, caldrà que el valor de l’obra i les qualitats dels actors vagin lligats. Els comediants han de donar vida al text escrit i fins i tot de vegades afegir-hi amb llur treball un relleu i uns valors nous. La col.laboració dels actors, doncs, és d’una gran importància.

  Quin és el deure d’un bon actor?. Tothom ho sap: identificar-se en el possible en el paper, encarnar exactament el personatge, desfer-se de tots els prejudicis i lliurar-se per complet al nou tipus que ha de fer viure, deixar a un costat el seu caràcter i els seus gustos i fer-se seva la psicologia de l’home que parlarà i viurà a través d’ell. I com més assoleixi el “deixar d’ésser ell” per “ésser l’altre”, millor actor serà, perquè l’actor no ha de recordar-se del seu nom i ha d’oblidar els seus problemes, igual com si canviés per unes hores la seva ànima, en un avatar artístic.

  L’art de l‘actor té també els seus secrets i la seva ciència. L’experiència dels altres grans actors pot servir-los de molt. I també el tracte dels autors. Hi ha actors que s’han interessat, sempre que els era possible, per conèixer l’autor de l’obra que havien de representar. Aquest coneixement pot ésser a través dels seus escrits, articles i obres. Però conscientment, no es pot deixar guiar per unes frases ben construïdes i per una il.lusió,moltes vegades fonamentada en la fantasia personal.

  Quan s’ha estudiat una obra pot decidir-se a la primera lectura. Aquí no s’ha donat massa importància a aquesta labor. Es munta al voltant d’una taula, o bé a l’escenari amb el paper a la mà i sense decorats. Aquestes lectures expressives poden durar varis dies, i així es va profunditzant amb el text, al mateix temps que paraulegen actors i un públic, naturalment reduït.

  Si aquest darrer aspecte de la “lectura expressiva” era el més adequat per a donar a conèixer l’obra de Sastre a Banyoles, tampoc cal que els actors no oblidin els altres aspectes, ja que tots són primordials per tal que puguin ressorgir les agrupacions banyolines amb la vitalitat que desitgem.

(Galat a Revista de Banyoles. Agost 1977)