“DON GONZALO” A OLOT. Un cicle per bon camí.
L’Agrupació Teatral del Cercle de Catòlics de
Banyoles ha volgut retre homenatge a la Societat del Centre Catòlic d’Olot amb
motiu del seu centenari, portant dintre del cicle de teatre lliure la tan
representada obra de Llanas “Don Gonzalo o l’orgull del gec”, que presentaren
el dissabte dia 6 de maig.
Amb el teatre completament ple, a dos quarts
d’onze de la nit començà la representació que fou precedida d’unes paraules d’en
Joan Olivas qui recordà els vincles que hi ha hagut entre les agrupacions
teatrals de les dues poblacions pel fet de representar els mateixos “Pastorets”
i rememorant al mateix temps les llunyanes representacions dels “veterans”
actors de la “Secció Recreativa” que concursaren en el mateix local de la
Societat olotina, quina Comissió felicità en nom de tots els actors banyolins i
de la Junta de Cercle de Catòlics de Banyoles per la fita assolida de cent anys
d’activitat.
La representació fou seguida amb interés i el
públic esclatà amb bones riallades aplaudint en moltes ocasions. Els setmanaris
olotins han deixat constància del pas de l’Agrupació banyolna amb unes bones
crítiques que extractem per a coneixement dels lectors:
Semanari La Garrotxa: “... Pel que respecta a
l’actuació escènica cal deixar constància del bon fer de l’Elenc de l’A.T del
C. de C. de Banyoles, especialment en el repertori masculí, més viu i més
expressiu que els tres personatges femenins que intervenen en “Don Gonzalo”.
Bona actuació, però, de tot el conjunt del que en sobresortiren Jaume Oller,
caracteritzat de ple com un d’aquests homes de la nostra pagesia que s’ho ha de
menjar tot sense cap mena de perjudicis. Va saber donar-nos la mida exacta de
la ingenuïtat,tant en el gest com en la vocalització de paraules aconseguint
amb esplendidesa l’efecte que l’autor marcà en el curiós personatge, present
encara dintre la nostra societat. Al costat de Jaume Oller cal posar-hi a Joan
Olivas, perfecte imitador d’una d’aquestes persones que sempre solen haver arreu; el “tonto” del poble, que
d’atontat no en té res però que serveix per a crear situacions plenes d’acolorida
gracia. Amb les seves ganyotes, Joan Olivas donava al personatge tot l’esforç
que aquest demanava. Gran interpretacio la seva i la del seu company abans
esmentat. Dels restants actors, Enric Tubert, el pretendent de la noia de la
casa, va demostrar també les seves dots artístiques en una catacterització ben
aconseguida a l’igual que passà amb Joan Geli, amb un personatge ofuscat i
tossut que exigia certa identificació per tal d’expressar els seus sentiments
de manera convincent”. “...Tenien l’obra molt ben estudiada i això fèu que,
considerant-la dintre d’una temàtica del tot diferent a les visonades fins el
dissabte passat, es fessin mes que mereixedors dels aplaudiments generals. De
poder-se establir puntuacions, “Don Gonzalo” ocuparia al final del recull un lloc
destacat. Més com que no és així valgui aquest comentari per a deixar
constància de la bona interpretació desenvolupada per l’A.T del C. De C. De Banyoles”.
Setmanari Olot- Misión”: “...Les tres hores
que durà la representació no cansaren ningú, ans al contrari foren seguides amb
atenció. Els minuts damunt de l’escenari van satisfer, resumint, i van deixar
un bon regust. “Això marxa bé!”.semblaven expressar les cares dels
organitzadors i les dels assistents, referint-se al nivell de qualitat de la
Mostra, en acabar la sessió. No hi ha guardons per a cap Grup, però el guardó
que es mereixeria el Grup li atorgà el públic en concloure la representació amb
un llarg i unànim aplaudiment”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada