La tradició al teatre ressorgeix
La tradició llargament mantinguda per en Pepet Freixa i en Maurici Garcia
a la dedicació teatral a Banyoles, després d’un silenci potser produït per la
mateixa problemàtica del Círcol de Catòlics, va tenir una continuació en l’Agrupació
TEATRE I ART que va posar en escena obres tan importants com “El Diario de Ana
Frank” i “En la ardiente oscuridad”. Fou en aquesta època quan Banyoles va
subratllar en el camp teatral els noms de Jaume Farriol, Enric Tubert, Anton
Garcia de Palau, Pere Pagés, Anna Albertí, Joan Geli, Josefina Julbe i d’altres
que en aquest moment no em venen a la memòria. No he esmentat explícitament a
en Joan Olivas perquè ell ha estat, en certa manera, l’ànima teatral de
Banyoles durant molts anys. En realitat fou ell -juntament amb l’inoblidable
amic Joaquim Colomer els que varen enllaçar l’època Freixa-Maurici Garcia amb
la de TEATRE I ART. Ara veig que molts noms com el d’en Jaume Oller que hem de
situar en la llista dels fundadors, com la mateixa Bravo, i els de Montserrat
Oller i el mateix Xavier Vilanova, estaven inscrits en l’elenc jovenil que es
creava entorn de TEATRE I ART. M’adono que Banyoles no ha perdut el seu amor al
teatre i ho demostra l’entrevista esquemàtica que Leonor Puig ha realitzat en
un dels darrers números de la revista. Tots són per a mi noms coneguts,
admirats, estimats. Donant una ullada al propòsit d’entrevista de Leonor Puig,
m’he sentit com a casa i he exaltat d’alegria perquè veig que la tradició al
teatre ressorgeix a Banyoles amb l’amor de sempre. Gràcies.
(Manuel Pont a Horizontes- Revista de Banyoles, núm 498. Primera quinzena
d’abril 1977).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada