Dècada anys 70 - Any 1977

Desvetllament teatral amb “Don Gonzalo...!

 

Entrevista d’ Elionor Puig a “Horizontes”-Revista de Banyoles.

 

“Serà possible que a Banyoles es retorni al teatre que exigeix moltes renúncies, però que també dòna moltes satisfaccions?.

  Si!. Ara val a dir que sí. Banyoles es desvetlla novament vers el teatre, com hem pogut comprovar últimament amb els joves de l’Agrupació Amics del Teatre, que han representat “Vent de garbí i una mica de por”, de Maria Aurèlia Capmany. Una actuació sumament meritòria..

  Ara, un grup d’aficionats al teatre, mes o menys veterans després d’estar molts anys inactius reapareixen amb una de les obres més representatives a la nostra ciutat: “DON GONZALO O L’ORGULL DEL GEC” d’Albert de Sicilia Llanas. Per recordar i retre un homenatge a totes les figures de l’escena banyolina que l’han viscuda des de que en 1920 es representà a Banyoles per primera vegada en especial als recordats Pepet Freixa, Maurici Garcia, Jaume Geli i Miquel Vilanova, extraordinaris creadors dels personatges de Nasi, Bialó, Don Gonzalo i Don Rafael.

  L’objectiu principal que ens proposem en aquest escrit és presentar els actors del Grup que la representarà en sessions de tarda i nit el dia 19 de març. Per aquest motiu ens apropem a ells perque ens donin la seva impressió per ordre d’aparició en escena, aixi ho fem:

CONXITA... JOSEFINA JULBE.-

-Que significa per a tu la reaparició en escena amb aquesta obra?

- Una reafirmació de la meva afició i il.lusió per el teatre, ja que si no fos així, degut a les meves obligacions i ocupacions, ben segur que no n’hauria pas fet.

LLUIS... ENRIC TUBERT

-Què opines de la part humorística de l’obra i del teu pers¡onatge?

- És un humor molt a l’estil de l’època en que fou escrita,  que no obstant  té unes situacions molt oportunes durant el transcurs de la representació. El personatge de “Lluís” “galán” enamoradís que té la seva gràcia, forma part d’aquestes situacions còmiques que l’autor ha sabut donar en aquesta divertida comèdia.

DOMINGO... MIQUEL FÈLEZ

-Creus adequada la teva actuació en aquesta obra?

-Si, com un manobre més a la “plantilla”.

NASI...JOAN GELI

-Què et representa el personatge que interpretes?

-Un grapat de records., ja que de petit mirava embadalit la formidable creació d’en Pepet Freixa, somniant que un dia pogués fer-ho la meitat de bé que ell. Ara tinc damunt meu la responsabilitat de comprovar-ho.

TOMASA... MONTSERRAT OLLER

-       És fàcil o difícil representar la figura d’una persona major?

-       - Sempre és difícil representar un paper d’una persona gran. Espero que sabré identificar-me.

BIALÓ... JAUME OLLER

-       Consideres difícil el paper de Bialó?

Per mi, sí, en tractar-se de tot un tipus al que tens d’estudiar a fons. I per altra part sempre tinc a la memòria la creació que hi feia en Maurici García. Però crec que val la pena l’esforç, per retre homenatge a la millor època del teatre a Banyoles. Qui no recorda a la “Secció Recreativa” amb títols tan gloriosos com el mateix “Don Gonzalo..” “Cinc fills, Julieta, filla única, etc i el muntatge de “El divino impaciente”?

GONZALO... JOAN SOLANA.

-       Que et suposa l’actuar enmig d’actors veterans del teatre banyoli?

-        .M’ha fet molta il.lusió que aquests “veterans” em convidessin a participar en una obra d’homenatge a homes del teatre d’altres temps. A tot actor jove li agrada actuar al costat de les figures que tant havia admirat. I més en el meu cas en que quan quedava bocabadat, ara fa uns quants anys, enmig dels “rompiments” de l’escenari, veient i escoltant les seves interpretacions dels personatges de “La Passió” somniava que algun dia jo podria deixar de fer de “poble”, per interpretar algun paper més important al seu costat. Han hagut de passar uns quants anys, masses, perquè és donés l’oportunitat. Evidentment, no ho podia desaprofitar.

-       TÒFUL...JOAN OLIVAS

-       - Tu que coneixes tant l’obra, per haver-la representat moltes vegades, creus que ara tindrà la vigència que tenia fa 24 anys quan la representàveu arreu de la província?

-       Albert Llanas era un gran humorista i “Don Gonzalo...” n’és el reflexe d’aquest gran creador que fou també fundador i director del primer periòdic humorístic català titulat “Un tros de paper”. Potser, avui moltes escenes es trobaran ingènues, però tot i això crec que són vàlides per ajudar a la comprensió del problema. “Don Gonzalo...” avui resulta un quadre costumista molt ben acolorit per presentar-nos la lluita generacional. També hi hem de veure el triomf del progrés sobre la tradició. I això, és ara i avui, ben vigent.

-       DON RAFAEL...XAVIER VILANOVA.

-       - El teu personatge, el fas pensant amb el teu pare?

-       - No recordo massa bé i amb detall com el representava. Ara bé, tinc molt gravat  l’estil de naturalitat que li donava. Per tant, sí que hi penso, i per això voldria representar-lo amb el seu estil. Però estic molt lluny de la facilitat en que tots els actors d’aquell grup interpretaven les obres. De totes formes, tenim un punt de referència que cal imitar, posant el màxim esforç. Així, doncs, necessariament penso amb l’actor, mon pare, i amb la seva manera d’actuar.

-       DON MANUEL...JAUME ALBERTÍ

-       - Trobes difícil presentar el paper que t’han encomanat?

-       -Estava acostumat a interpretar personatges d’acord amb la meva edat, i el d’ara és d’una persona major, i sempre és difícil.

-       AGUSTINA...ELIONOR PUIG

-       -Un paper tal vegada insignificant, però imprescindible en l’obra. El faig amb molta il.lusió, potser per el gran amor que sento per el teatre.