Any 1980

JO SERÉ EL SEU GENDRE

 

 És evident que la comedia de Jaume Vilanova “Jo seré el seu gendre” és una de les més populars del teatre català, representada centenars de vegades per agrupacions amateurs des que es va estrenar ja fa més de vint anys. Els que recorden l’estrena a Banyoles en una nit de Sant Martirià no poden oblidar la genial representació que oferiren aquells excel.lents comediants que són Ramon Duran, Teresa Cunillé, Mercè Bruquetes, Lluis Nonell i la desaparescuda i gran actriu Maria Vila. Potser s’haurà representat un parell de vegades més a Banyoles per agrupacions d’aficionats foranes i creiem que també se’n va fer una exhibició de fi de curs escolar.

  Els grups teatrals de Banyoles no havien tingut mai ocasió de representar-la. Potser perquè era tan coneguda, potser perque no s’adaptava a llurs mètodes, el cert és que fins ara no han decidit representar-la el grup de comediants que formen l’Agrupació Teatral del Cercle de Catòlics de Banyoles. Dintre el marc de la festa del Gremi de la Fusta es presentà en el teatre Mercantil la nit del dia 18 de març i gairebé tres setmanes més tard, el 6 d’abril, nit de Pasqua, es tornava a representar en el Cercle de Catòlics.

  “Jo seré el seu gendre” és una peça rodona de teatre del gènere de la comèdia, Té unes bones situacions còmiques i un llenguatge solt i fàcil. Obra plena d’enginy, lògica i coherència amb un joc escènic animat, figures molt ben vistes i situacions resoltes amb destresa.

  Amb pocs personatges que eren persones vives, de característiques acusadament escèniques, que permetien el lluïment particular i col.lectiu de les tres dones i els tres homes que formaven el repartiment, la comèdia atregué de seguida la simpatia del públic.

  En la primera representació al Mercantil es notaren algunes llacunes possiblement degudes a una manca d’assaig en l’escenari d’un teatre el qual, per la seva amplitud desorientava una mica als actors en no copsar en algunes ocasions la frase en el seu degut moment. . Tot i això s’aconseguiren escenes encertades i el públic que omplia tota la platea aplaudí al final amb entusiasme a tota l’Agrupació.  En la representació de Pasqua podem afirmar que la representació fou en tots moments modèlica. Poques vegades hem vist a l’Agrupació formant una exhibició de conjunt tan ben acoblada.

  En els entreactes vam poder copsar les opinions de gent forana que en la nit de Pasqua assistí al Catòlics, estranyant-se que un conjunt d’un ajust tan perfecte fos d’un grup d’aficionats locals: “semblen professionals”, deien. I és que de debó la direcció col.lectiva dels mateixos actors  els quals alguns ja porten un bon grapat d’anys de trepitjar les taules, sapigué enfortir les escenes donant.les-hi un ritme àgil i coherent.

  Per ordre d’aparició a escena els actuants foren Josefina Julbe (en el paper d’Agustina), Enric Tubert (Eduard), Glòria Cunill (Esperança), Joan Olivas (Vicenç), Maria Colomer (Rosa) i Josep M. Angelats (Alfred). Els regidors d’escena que ajudaren a l’èxit total de l’Agrupació foren Jaume Oller, Joan Bosch, Albert Tubert i Vicenç Ferrer.

                                                            (Revista de Banyoles, abril 1980)