dissabte, 5 de juliol del 2014

Dècada anys 70 - Any 1979


“L’ARC EN EL CEL” i “EL TEATRÍ D’ESPARRAGUERA”

 

   El grup “L’Arc en el Cel”, constituït per la cantant Dolors Lafitte, de la comarca d’Osona i el guitarrista del Ripollés, Alfons Encinas, ha dut a l’escenari del Cercle de Catòlics -proseguint la lloable iniciativade “La Caixa a les escoles” -l’espectacle La Terra de Xauxa”, variat, amè, distret, amb contes, titelles, embarbussaments, endevinalles i cançons, entre les quals ens plau esmentar les titulades ·” L”Arc de Sant Martí”, “La masovera”, “La rateta Marieta”...

  No hi ha dubte, com remarca el programa, que es tracta d’un espectacle infantil integral que admet, per acabar-ho d’arrodonir, tots els suggeriments espontanis del públic: una fórmula perillosa si no hi ha un criteri tan ampli com estricte i no és simple paradoxa, però que en el present cas, gràcies al bon art i al “savor faire” de Dolors Lafitte, ha sigut plenament vàlida: la quitxalla hi disfrutà de debó, prenent-hi part quasi tan activa com els mateixos protagonistes.

  Quinze dies després venia l’anomenat “Centre de Creació d’Espectacles i d’Investigació”, “El Teatrí´ d’Esparreguera, notabilíssim conjunt constituït per Núria Bohigas, Francesc Castells, Joan Castells, Muntsa Gener, Lluis Julià, Lola Lizaran, Matilde Muñiz. Lei Palau i Ramon Tetas, que feren un divertit i atractiu muntatge sobre un conegut conte d’Anderssen, “Companys de viatge”, amb adaptació i guió originals del propi grup, i música escrita i interpretada per l’orquetrina “Batiscaff Monturiol”, així mateix d’Esparraguera.

 

POESIA

 

   No solament el teatre. Un recull seleccionat pel cantant i compositor – aquesta forma híbrida ara anomenada cantautor- Celdoni Fonoll i, com no podia ser altrament, sota els auspicis de “La Caixa”, duu a les escoles una mostra de la moderna poesia catalana a partir de Jacint Verdaguer, previa una breu ressenya biogràfica de cada un dels poetes escollits. No es tracta ni remotament d’una antologia ni era aquesta la seva finalitat, sinó d’una simple tria per fer arribar als nois, tal com queda indicat, una notícia, una idea de l’obra poètica d’autors tan representatius i considerables com Verdaguer, Maragall, Josep Carner, J.S.Pons, Foix, Salvat Papasseit, Sagarra, Pere Quart, Tomàs Garcés, Espriu i bastants d’altres que contribueixen a estructurar el complexe món literari de la nostra nacionalitat. Una obra important i oportuna, sobretot perquè ve a incrustar-se entre un gavadal de textos  oficials que per ara i fins avui no han descobert encara l’existència de poetes, dramaturgs, novel.listes, assagistes... en fi: no tenen o no volen tenir idea de que hi hagi una literatura catalana amb tanta tradició, amb tanta “solera” si més no, com la pròpia literatura espanyola.
                                                   Frederic Corominas.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada