GROLLERIES EN ESCENA
Tots hem sentit parlar de “cultureta”. Un mot
posat en circulació per al.ludir pejorativament tantes manifestacions populars
que, persones sense tortuoses complicacions mentals, han promogut amb la única
preocupació de mantenir vives les costums i tradicions – en definitiva valors
autèntics- del país.
En el mateix to burleta s’havia parlat abans
del “floralisme” i s’ha al.ludit sovint també a la educació del “boy-scout”.
Moltes vegades, encara, quan s’ha tractat de
manifestacions amb neta rel religiosa s’ha tirat més a fons i s’ha parlat de
“subcultura”.
És veritat que ni tot lo vell és bo pel sol
fet de ser vell ni totes les manifestacions de la cultura popular són prou
reeixides i són intocables.
El que ens escama és que amb el pretext d’una
lliberació cultural i amb l’etiqueta d’impulsar i afavorir la cultura
autòctona, se’ns doni molt sovint gat per llebre.
El “xaronisme” és un veritable corc de la
cultura i avui se’ns presenta com si fos la seva millor característica.
Les expressions barroeres, siguin plàstiques,
orals o bé “literàries” es saluden com el màxim exponent cultural, amb la sola
condició de que se’ns serveixin un xic envernissades. I un vernís molt emprat
per aquí sol ser la catalanitat i la contestació.
No ens sentim puritans ni creiem que el que
passa sigui arribar a escandalitzar-nos. Però ens avergonyeix.
Ens sembla que no n’hi ha per menys quan
veiem, per exemple, com un seguit de noms dels que sonen en l’ambient artístic,
entre els que no hi ha mancat el d’un senador, es movilitzen, i amb l’apoi
d’una entitat – no sabem ben bé si cultural o consumista, però amb butlla
d’avantguarda”- presenten com una gran conquesta cultural l’estrena de “Don
Jaume el Conquistador” d’en Pitarra.
Aquesta obra que en Frederic Soler va
escriure en pla de gresca per un grup d¡’amics i de la que més tard ell mateix
s’avergonyia - intentà retirar-la de la circulació insistentment-, obra que
sempre havia circulat de sota mà i en uns cercles determinats, ara s’estrena pel
públic i es representa com un gran avenç.
Cal convenir que una gran part de la crítica
desaprovà el que s’hagués desempolsat aquesta obra que ben poc favor fa a en
Pitarra i a la cultura catalana. Una cosa és demostrar que s’han acabat
quaranta anys de censura i l’altra evidenciar que se’n van en orri el sentit de
la dignitat del llenguatge i del respecte al bon gust que, durant quasi un
segle, havien mantingut arraconada aquesta obra.
Si encara conservem un mínim de sensibilitat,
no ja moral sinó ètica i de dignitat humana, hem de rebutjar moltes
manifestacions de “llibertat cultural” que invadeixen les cartelleres i
publicacions.
Ens fa un mal servei al poble esmussant-li el
paladar per aconseguir que s’empassi, sense el més lleu parpelleig, qualsevol
menjar que se li doni per agre, picant o deteriorat que sigui.
R de B.
(“Don Jaume el Conqueridor” s’anuncià com a Farsa Eròtico-Escatològica
atribuïda a Frederic Soler “Pitarra”. Es presentà al teatre Victoria de
Banyoles la nit del 21 d’octubre de 1978. En versió lliure de Borras i Andreu
fou interpretada per Joan Borras, Montse Garcia Sagués, Enric Serra, Jaume
Nadal, Ricard Borras i Pere Pinyol. Al piano: Carles Puertolas. Música: La
Trinca. Decorats: El Perich. Direcció: Adrià i Joan M. Gual).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada