Dècada anys 70 - Any 1979

ULLS DE GAT NEGRE DINS LA FOSCA

Trencaclosques d’un muntatge de mots encreuats

 

  Diuen que un bon dia s’adonaren que en aquest pais les coses no anaven tal com sembla ésser, i es posaren a treballar en quelcom que els servís pera donar llur visió del moment actual. I varen escollir uns textos posant-los sobre la taula.

  “La gent del teatre ha de fer quelcom més que completar uns textos o idees; han de destruir la imatge fossilitzada del teatre per tal d’abastar l’objectvitat d’una idea o acció, sobrepassant la paraula i el gest, el silenci i el soroll, i les imposicions d’una gent capada espiritualment”. Agafant-se en les paraules d’Artaud van crear el muntatge a can Xapes de Cornellà del Terri i una nit de juny el tenien enllestit a l’escenari del “Catòlics”. Li van posar de nom “ULLS DE GAT NEGRE SOBRE LA FOSCA, ulls que van llambregar en textos de Rodolf Sirera, V. Andrés Estallés, Palau i Fabré, Benet i Jornet, Martí Pol, Carme Riera, Peter Biuschel, Bertold Bretch, Gabrel Ferreter, Antonin Artaud i Pere Calders.

  Silenci, que comença. Cinquanta persones a la fosca. Cent ulls de gat negre contemplant la foscor. Molts més entre públic i escenari. Estrident cop d’efecte musical espategant la negror. Sotanes arnades manllevades del retaule solanesc serveixen per plastificar el quadre entorn del paralític que aixeca el braç mentre sona l’Arriiba escuadras a vencer” per recordar-nos la temàtica preferida de Saura en l’època franquista soterrant escenes sota simbolismes inescaients en els temps actuals.. Ulls de gat negre dins la fosca que sotgen una mort petita: és un instint de pàtria, és un desig de l’arbre, i del cel, i del cànter, i el llençol i la brossa. Els ulls de gat negre travessen la fosca i volen veure la pàtria lliure, lluminosa i alta que també intenta veure Estellés. Mentrestant, els mots encreuats van passant pel trencaclosques “bramonístic” i els ulls de gat negre procuren entrar dins el maletí televisiu muntat per en Pep que escup cinta combinada de blau i blanc, d’un blau cel blau mar blau imperi, d’un blanc serafí blanc d’Espanya blanc renta més blanc, mentre torna la bellesa del temps que l’home de la vella coneguda olor escriuria ignorant que sota la mar aclaparadora li plourien les preguntes del president del PEN català que es mouria al costat de la màquina d’escriure de Martí Pol qui vagareja tot sol pels carrers en silenci i cada vespre escolta el cant de les sirenes des del terrat de casa seva on també els ulls de gat negre hereten l’esperança dels avis alliçonats per múltiples anys d’experiencia proclamant que els qui manen són sempre els poderosos i que el món progressa de gairell i això ho diuen els que es mouen per la platja estiuejant victoriosos passant per sota les potes del gat negre mentre contemplen els ulls grossos del mim Llorà semblant a monsieur Hulot que guarda els ulls de gat al canastró de la pesca i a la vesprada es tanca a la cambra per saltar com la bèstia negra de Cocteau quan la bella es corseca pel ròsec del càncer mentre espera inutilment el temps de les ereccions i les noies es miren als ulls en el llit vertical sentint-se eixelaiades, solitaries i porugues per més que vessin amor i posin per testimoni les gavines i de l’oncle Jodock no en sapiguen res..

  “La literatura, el teatre, pot ajudar a canviar les coses” – diu Carme Riera, la que ens deixa amor, la mar com a apenyora-, perquè sens dubte la creació d’un univers de ficció comporta ja d’entrada una rebel.lió: la no acceptació del món real, la negació del sistema i de la norma i la necessitat de construir una altra realitat diferent: la revolució i la utopía”.

  I els cinquanta sentim pensant que ens vé l’amnèsia perquè a la plaça toquen sardanes, i l’esforç no s’agraeix perquè tot s’oblida, fins els,poemes inacabats de Bretch, d’Artaud i del Ferreter de la Lletra d’Or que clouen el collages de mots encreuats deixant el regust de sal de l’oli de ricí amanit pels Sarauistes que no estan de rondalles perquè sempre fa una mica de por que el,vent de garbí s’emporti en Morgat, el drac i les goges, per més que siguin contes de la vora del foc o de sota la teiera de la plaça.

 Diuen que ha arribat el canvi. El canvi dels ulls de gat negre dins la fosca: ulls de gat negre de l’actor, ulls que veuen clar a la fosca, ulls que no hi veuen a la claror. Ulls que traspassen més enllà de la seva mirada per a portar-la a comprendre el garbuix alliçonador d’un teatre d’imatges suggestives i suggerents que ells han procurat d’ironitzar-lo i infondre-li la gràcia del contrast.

  Diuen que nomes ens calen uns ulls de gat a tots.

                                                         (Galat a Revista de Banyoles)

 

 Fitxa: Títol: ULLS DE GAT NEGRE DINS LA FOSCA.

Representació: dies 16 i 17 de juny, al Cercle de Catòlics de Banyoles.

 Els que l’han fet: Jesús Bramon, Dolors Cels, Pere Coll, Mani Cunill, Sussi Geli, Carme Mariscot, Josep Oliver, Josep Pagès, Xavi Palmada, Xavi Rabell i Jaume Ribera.

  Entreteniment per a fer pensar: Repartit en un full per a llegir durant els entreactes. Títol: SARAU (programació d’aparició única).