Els “ronyons” i el “cap de l’alcalde”
L’estrena la nostra ciutat de l’obra de
Carles Valls “El cap i la fi” o “El cap
de l’alcalde” fou representada per l’Agrupació Teatral del Cercle de Catòlics
els dies 19 i 20 de maig dintre el cicle “Teatre als Catòlics”, que, per etapes
es va presentant des del febrer passat en el teatre del la plaça Major amb
representacions per grups professionals i aficionats.
L’Agrupació Teatral del Cercle, va començar
llurs activitats aquest any repartint-se els papers de dues obres, dintre aquest primer semestre de l’any. De la
primera d’elles, “Ronyons de recanvi”, ja coneguda, puix com se sap, fou
estrenada per les festes de Sant Martirià de l’any 1977, no cal dir-ne gaire
cosa ja que en el seu dia se’n parlà extensament en aquesta revista. Sols dir
que l’obra fou presentada en motiu de la festa del Ram de la Fusta en el teatre
Mercantil i que assolí altra vegada un gran exit. , puix les rialles foren
incessants. Hem de dir, això sí, que hi hagué uns canvis de papers: el “doctor
Palau” fou intepretat per en Josep Maria Angelats en substitució de Joan
Solana; el sr. Barrera l’interpretà en Xavier Vilanova, i l’”infermer”, el fill
de l’Enric Tubert que substituí a Miquel Felez. Pel demés, tot seguí igual:
Enric Tubert i Joan Olivas altra vegada
plens de gràcia desbordant en escenes com les del final del primer acte, amb
Josefina Julbe, mostrant un treball perfecte, que com digué Muntañola, “ja voldrien
per a ells moltes companyies professionals”. El contrapunt també divertit de la
parella amorosa formada per Glòria Cunill i Jordi Domènech acabà d’arrodonir la
diversió d’aquesta comèdia que ha deixat a l’escena banyolina un dels punts més
culminants en quant a comicitat.
“El cap i la fi” o “El cap de l’alcalde” fou
representada, després d’haver estat ajornada un parell de setmanes, els dies 19
i 20 de maig. Deixarem el comentari pel
número vinent ja que la representació se’n mereix un de ben ampli que
procurarem il.lustrar amb fotografies. Reproduim aquí el que es publicà en el
programa del cicle:
“Més enllà de la municipalia ficció que
posseix aquesta obra, original de Carles Valls, planteja unes històries
personals el context de les quals ha estat i és històricament autèntic. L’autor
efectua el retrat d’una familia burgesa de Barcelona en els anys d’abans de la
guerra i relata les actituds contraposades que durant el periode de la República
i de la guerra civil adopten dos germans que es convertiran en els prototipus
del guanyador i del vençut a partir del 1939. El primer farà una brillant
carrera mentre que el segon només podrà optar per l’exili. Ja ho saben: un és
de dretes i, com exigeix la simplificació, l’altre és d’esquerres. L’eficàcia
de la comèdia resideix en el conjunt d’evocacions, conflictes i crisis que
suscita el retorn del germà exiliat.
En la història intervé la dona de l’alcalde,
presumptuosa, hipòcrita i cursi; una nena progre, imatge massa esquemàtica i
apologètica de les noves generacions, i com a nota marginal, una monja
farfallosament reaccionària.
El quadre, evidentment és topic, però respón
a la conformació sociològica i Valls ha tingut l’habilitat suficient per traduir aquesta
realitat a uns diàlegs vius que mantenen l’agilitat del relat des del
començament fins al final.
Ha estat bona la
idea de Carles Valls de reincorporar a la nostra escena el tema que ens ofereix
“El cap i la fi”, obra que per cert s’havia de denominar en principi “El cap de
l’alcalde” i que dintre d’un teatre de categoria teatral menor, és un espectacle
digne i que entreté positivament. Si haguéssim de buscar-hi allò que se’n diu “moraleja”
que suposem que en català n’hem de dir “moralitat”, diríem que: “es tracta de
demostrar una vegada mes, per si ho havíem oblidat, que un alcalde, com tot
pecador, com tot mortal, malgrat les temptacions inherents al seu càrrec, també
pot acabar bé”. Amb recança, a vegades.
A última hora se’ns
anuncia que dintre el mes de juny veurem una altra obra de Carles Valls.Es
tracta de “Mercé dels uns, Mercé dels altres”, que interpreta Mercè Broquetas i
que vindrà a la nostra ciutat dintre la campanya cultural de “La Caixa·.
(Revista de Banyoles, maig 1979)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada