RECORD I HOMENATGE A EN CINTET MATEU (veure
article RECORD D’EN CINTET MATEU entrat en aquest bloc el 29-1-2013)
ANTAVIANA
Hem de donar les gràcies als organitzadors
del cicle de “Teatre als Catòlics” per haver començat amb l’extraordinari
muntatge del grup Dagoll Dagom que ens oferí ANTAVIANA que tots els que la
presenciàrem recordarem com un dels espectacles més bons que s’han presentat
darrerament a Banyoles.
Ja sabem que el grup Dagoll Dagom, arrel d’aquest
espectacle els ha estat concedit el Premi Crítica Serra d’Or (juntament amb
Pere Calders) i el Premi Especial “Nuevo Fotogramas”.
Perlem amb dos membres, l’Anna Rosa Cisquella
i Joan Lluis Bozzo perquè ens diguin algunes coses de la història d’aquest
excel.lent Grup de teatre.
El Grup Dagoll Dagom el vam formar l’any 1973. Abans de
professionalitzar-nos érem un grup universitari. La primera obra que vam fer se’n
deia “Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos”, sobre poemes
de Rafael Alberti. Després vam fer “Nocturn per acordió” sobre poemes de Salvat
Papasseit. Més endavant vam muntar “No hablaré en clase” de Joan Oller i Josep Parramon,
que ja la vam venir a representar a Banyoles. Degut a l’èxit que vam obtenir
amb aquest espectacle decidírem professionalitzar-nos i començàren a produir-se
canvis en el grup. Del Dagoll Dagom inicial avui només en queden dos: en Pepe
Rubianes i en Josep Parramon.
Ja en pla professional ens vam plantejar fer un nou muntatge col.lectiu
que fos visual i poètic, apte per un gran públic i en un llenguate assequible a
tothom. Es quan vam decidir fer aquest muntatge de contes de Pere Calders que
el coneixíem i li haviem fet un guió per televisió que no ens varen acceptar.
-Amb el vosre espectacle hi ha hagut molta
gent que s’ha interssat per Pere Calders.
Efectivament. Fa pocs dies a Pere Calders li han donat el “Premi Crítica Serra
d’Or” pel seu llibre “Invasió subtil i altres contes”. A partir de l’exit d’”Antaviana”
s’han adonat de l’interés d’aquest autor i les seves obres s’han exhaurit.
- Muntar un espectacle d’aquesta
mena deu costar moltes pessetes. Heu rebut alguna subvenció?
Un milió de pessetes de l’Ajuntament de Barcelona. Però el muntatge ens
ha costat el doble: més de dos milions i mig. Per fer-lo hem tardat cinc mesos,
dels quals ens hem passat més de la meitat sense cobrar ni cinc. En un principi
ens havíem assignat un sou de 20.000 pessetes al mes, però vèiem que si els
cobràvem no tindríem diners per a pagar l’escenografia.
-I els beneficis que us ha
deixat “Antaviana”?
Tot el que hem guanyat ha servit per comprar material que ens feia falta.
Cobrant només 30.000 pessetes al mes, amb tot el de taquilla no en tenim per
comprar una furgoneta que és el que més falta ens fa.
-Etern problema del món
teatral això dels pressupost...
I tant!. Només cal pensar que del pressupost que el Ministeri de Cultura
ha donat al teatre aquí a Catalunya n’han arribat 9 milions, els quals s’han destinat integrament
al Lliure. Si no hagués estat pel milió de l’Ajuntament, “Antaviana” no s’hagués
pogut fer. Ara “La Caixa” ens subvenciona les representacions a les escoles i
la propaganda.
-Quins projectes teniu d’ara
endavant?
De moment seguim amb “Antaviana”. Després de Girona anirem al teatre
Municipal de Palma de Mallorca a actuar-hi uns quinze dies. Ara estem preparant
la versió castellana que ens ha fet feliu Formosa, i segurament que després de
Setmana Santa anirem a Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada