Any 1980

“L’ALEGRIA QUE PASSA” A T.V.E.

 

  Abans que Jaume Farriol amb tota la seva colla del “Pa amb tomàquet” de la Vall de Tenes, hagués realitzat la Volta en carro pels Països Catalans”, ja l’havia fet un artista d’aquest país a finals del segle passat, si bé potser no tenia aleshores la importància d’ara, en aquesta època tan perillosa de trànsit rodat. El que va fer la volta en carro a les darreries del 1800 fou Santiago Rusiñol, i en part va voler deixar-ho apuntat en la seva obra L’Alegria que passa” que va escriure el 1898 en col.laboració amb el compositor Enric Morera. “El “Gran Teatre” televisiu va presentar amb gran encert aquesta comèdia costumista de Rusiñol, dirigida per Antoni Chic amb la seva acostumada fermesa i bon gust de sempre, però amb una fredor que no era molt apropiada en una obra que en molts moments requeria més ritme en l’acció. Els personatges ben aconseguits foren estudiats amb entrega per Josep M. Angelat (el pallasso), Lluis Fenton ), el fill de l’alcalde que cerca la llibertat), i Isabel Mestres, fina i dúctil com de costum, en la pobre ballarina Zaira. La comèdia està plena de tocs d’humor, ben encaixats en els diàlegs que parlen molt alt de la gràcia i l’espontaneïtat d’aquell artista que tan be sapigué comprendre el públic pel qual escrivia. En aquesta obra, Rusiñol ens va pintar tota la rebel.lia del seu univers interior curull de poètics ideals i en contra del mòn establert, on el diner és l’únc llenguatge vàlid..

  És important aquesta tasca que fa T.V.de donar a conèixer obres del teatre català com “L’alegria que passa” que són força desconegudes i deixades de banda per molts dels responsables teatrals del país.

Anècdota: He parlat amb gent gran de la nostra ciutat i em diuen que “L’alegria que passsa” s’havia representat pels aficionats banyolins i que el paper del forçut “Cop de puny” l’havia interpretat ni és ni menys que el diminut actor local Narcís Garanger “mes onegut com en “Friselda”.