CANIGÓ
El
més destacable de tots els espectacles presentats
per les festes de la Mare de Déu d’Agost ha estat sens dubte el que anà a càrrec
del Teatre Popular de Barcelona amb
la dramatització i adaptació del poema de mossèn Jacint Verdaguer, CANIGÓ, amb la inclusió d’alguns fragments de l’obra
del mateix títol de Josep Carner
realitzada per Esteve Polls, amb
música del Mestre Fèlix Martínez i Comín.
El
muntatge que oferi el grup de Teatre Popular de Barcelona fou encertadíssim amb
el seu intent d’apropar uns textos al públic de manera més entenedora possible.
En aquest sentit la labor d’Esteve Polls ha estat magnífica i s’ha vist
ben secundada per un equip de tècnics que han fet un treball prodigiós en quan
a la luminotècnia, enregistraments i utilització de l’espai escènic, així com
en el disseny, vestuari i el bon utillatge de màscares, tot molt ben coordinat
amb les veus excel.lents de Joan Borràs
i Vicenç M. Domenech.
La interpretació meritòria de tots els elogis
per totes les parts en llurs respectives intervencions, si bé cal destacar els
quatre artistes que porten el pes de l’obra. En primer lloc a Margarida Minguillon en el doble paper
de Griselda i Flordeneu; Albert Dueso donà
vida
a un Comte Bernat de Tallaferro, expressant
majestuosament els seus sentiments nobles i coratjosos. Gay Soler encarnà un Gentil pletòric de valentía i d’il.lusions
jovenils, que la seva inexperiència el fa fàcil presa de la reina de les fades.
I Miquel Cors creà un Guifré, compte
de Cerdanya, posant de relleu tot el patetisme del seu trist destí.
Digne de destacar és també el Grup de Dansa Contemporània que sota la
direcció de Roser Contreras són
integrats a la representació, assolint bells moments escenogràfics com en l’escena
del trasllat de les despulles de Gentil en la barca de les fades, reixida
excel.lentment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada